Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

Estefania Rufach veu el Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs com un punt de partida per treballar per aturar el despoblament rural

La vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha participat en la inauguració de les jornades, que se celebraran aquest cap de setmana a La Seu d’Urgell sota el títol “Els pobles abandonats al Pirineus: causes i conseqüències”

La vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, ha participat aquest divendres a la inauguració de l’onzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, que se celebrarà fins diumenge a la Sala Immaculada de La Seu d’Urgell.

L’esdeveniment està organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’IEI.

En aquesta ocasió, el col·loqui durà per títol “Els pobles abandonats al Pirineus: causes i conseqüències” i se centrarà en l’anàlisi dels pobles abandonats com a espais per a la reflexió entorn a la configuració actual dels Pirineus a través de l’estudi de les causes que ho van provocar i de la incidència que ha tingut en el paisatge, la història, l’economia i la societat del conjunt d’aquest territori. A més a més, també permetrà oferir claus de futur que ajudin a aturar el despoblament actual.

En la seva intervenció, Rufach ha felicitat els organitzadors per haver arribat a l’onzena edició i per haver-ho fet “en plena forma” i consolidant el col·loqui “com un referent pel que fa a la divulgació de la història, la cultura, la societat, els punts d’interès i l’actualitat del territori pirinenc”.

La vicepresidenta de l’IEI ha destacat que el col·loqui tractarà a fons la temàtica dels pobles abandonats, analitzant-ne les causes i les conseqüències, i amb una voluntat d’anar més enllà, ja que oferirà “les claus de futur que ajudin no només a entendre’n l’impacte, sinó també a frenar un procés de despoblació que sembla que no es pugui aturar”, és a dir, amb la voluntat de ser “una crida a la reacció i a l’acció a través de la generació de propostes que ajudin a superar un problema que ens toca molt de prop”.

En aquest sentit, Estefania Rufach ha remarcat que el de la despoblació rural és un fenomen que, malauradament, coneix de ben a prop per la seva condició d’alcaldessa d’Os de Balaguer, un poble que, com molts altres, pateix un procés que “sembla incontenible i que, a mi, personalment, m’entristeix”.

Per tot plegat, la vicepresidenta ha dit que jornades com les de la Seu d’Urgell són “una resposta al desànim i a la sensació d’inevitabilitat”, i ha fet una crida perquè des del municipalisme s’abordi de manera decidida aquest problema, entre d’altres coses perquè “els pobles poden oferir coses molt atractives a la gent que les grans àrees urbanes no poden”, com els espais acollidors, la seva tranquil·litat, l’entorn i la possibilitat de “gaudir de veritat d’aspectes importants de la vida que sovint oblidem o deixem de banda per culpa del ritme que portem en el nostre dia a dia”.

Rufach ha acabat el seu parlament expressant l’orgull de l’IEI per poder participar en una jornada “tan oberta, exemplar, integradora i plenament respectuosa amb les cultures i llengües del Pirineu, com són el català, el castellà, l’aranès i el francès”, en el que és “un exemple de confluència i convivència d’idees entre nacions, regions i pobles”.

El congrés girarà al voltant de tres àmbits temàtics: els processos de despoblament; realitats i conseqüències; i representacions i propostes de futur. Constarà de ponències i comunicacions, mostra d’audiovisuals i mostra de cinema etnogràfic de Catalunya, a més de la presentació de llibres i una sortida a Nabiners i la Freita.