Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

Ferran Lega guanya la segona edició de Larva-Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals de l’IEI amb la creació ‘21 sons per a la nostàlgia’

El veredicte s’ha donat a conèixer avui durant la inauguració de la mostra col·lectiva amb les obres dels sis finalistes

L’obra guanyadora combina una instal·lació sonora de 10 minuts en loop, 1 vídeo i unes fotografies

La Sala Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest vespre l’exposició col·lectiva de Larva-Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals de l’IEI. La mostra recull les creacions dels sis finalistes escollits pel jurat, entre els quals figura el guanyador d’aquesta segona edició de Larva, Ferran Lega, el nom del qual ha estat anunciat durant l’acte d’aquest vespre.

La inauguració ha comptat amb la presència del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, a més d’alguns dels membres del jurat, encapçalats per Joanpere Massana, que ha estat l’encarregat de llegir l’acta, i d’alguns dels artistes que formen part de l’exposició. La mostra es podrà veure fins al 16 de febrer.

Així, l’exposició aplega les obres de Marta Bisbal (Fondarella), Simón Contra (La Portella), Olga Olivera (Bell-lloc), i de l’esmentat Ferran Lega, Isabel Barios i Carles Llonch, tots tres de Lleida. Aquests artistes són els que formen part de l’exposició col·lectiva inaugurada avui. En el cas de Ferran Lega, a més, rebrà com a guanyador un premi consistent en una exposició individual durant l’any vinent.

Larva-Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals de l’IEI és un premi pensat des del Departament d’Arts i Patrimoni de l’IEI que té com a objectiu donar suport al desenvolupament de projectes d’arts visuals i a la creació emergent, així com donar a conèixer el teixit artístic de les terres de Lleida. La intenció d’aquesta convocatòria és la recerca i difusió de nous talents artístics, emergents o poc consolidats, i fomentar la creativitat i les iniciatives artístiques dins el territori.

El passat 9 de juliol, es va reunir el jurat de Larva 2019 per fer la selecció dels artistes que han participat en la Biennal. El jurat, format per Joanpere Massana, conseller del Departament d’Arts de l’IEI (secretari), Fina Duran (comissària, crítica i coordinadora d’exposicions Arts Santa Mònica), Oriol Fontdevila (comissari, escriptor, investigador i co-director artístic de Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya), Jesús Vilamajó (comissari independent, director tècnic del festival SCAN Tarragona i director del festival Embarrat), Tatxo Benet (col·leccionista d’art) i Anselm Ros (tècnic de l’IEI, comissari de la Gòtika), va escollir els projectes d’entre la quarantena de propostes presentades.

L’autor: Ferran Lega

Ferran Lega és Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i combina la docència a la UdL amb la seva praxi artística. Durant la seva trajectòria, que s’inicia l’any 2009, ha rebut prestigioses beques de la Fundació Botín, Sala d’Art Jove, Centre Mexicà per la Música i les Arts Sonores, Centre d’Art Lo Pati, etc. Ha mostrat la seva obra en diferents espais expositius en l’àmbit nacional i internacional, com la Fundació Tàpies, Arts Santa Mònica, Museu de Tortosa, Espai Guinovart, Fundació Botín, Galeria ATM Contemporary de Gijón, Collorida Gallery Lisbon, Olalab Espacio 10 Santiago o l’IEI de Lleida. A més, ha publicat un treball de música experimental i imparteix tallers sobre la visualització del so.

L’obra: ‘21 sons per a la nostàlgia’

L’obra presentada per Ferran Lega a Larva és ‘21 sons per a la nostàlgia’, sustentada en una instal·lació sonora de 10 minuts en loop, 1 vídeo i unes fotografies. Es tracta d’un projecte que neix del discurs que fa Domenico, un dels personatges principals, més icònics, del film d’Andrei Tarkovsky ‘Nostalgia’, de l’any 1983. En aquest speach performatiu, realitzat instants abans de la seva pròpia immolació, el personatge de Domenico, encarnat pel paper d’un boig, fa una revisió crítica de la societat contemporània i aborda la desesperació d’una humanitat amb l’aigua al coll, i cerca la nostàlgia per retornar als orígens.

El projecte de Ferran Lega s’endinsa en la realitat d’aquell discurs com una eina crítica i parteix de la nostàlgia en la petjada de l’esser humà sobre l’espai natural que ha estat intervingut (fins i tot quan se cerca el paradigma d’espai natural per definició, sempre trobem la mà de l’home a partir de construccions, restes i deixalles). El conjunt de l’obra està format per diferents peces. La primera és una instal·lació sonora formada per 20 recipients de cristall (recollits en diferents passejades per espais naturals del territori) i un altaveu al seu interior (que metafòricament forma el 21, del títol ‘21 sons per la nostàlgia’) d’on projecta en loop el discurs original del film, tractat digitalment i fusionat amb diferents sons recollits en els espais intervinguts.

Aquesta és una peça molt dinàmica, s’enfronta amb un vídeo estàtic que mostra alguns espais creats per l’home que han estat abandonats i tornen a ser reclamats per la natura quan finalitza la seva vida útil, intervinguts mitjançant els mateixos recipients de cristall. La peça de caràcter monòton i estàtic mostra el pas del temps, sense canvis apreciables quan es fa un recorregut continu sobre la imatge, però posen de manifest la variació del paisatge a partir de talls evidents en el temps.

L’obra, a més, compta amb dues fotografies: el text del discurs mecanografiat sobre un paper fet a mà, a partir de restes de papers dels espais, i un dibuix on el protagonisme retorna sobre la natura i aquells llocs que reclama com a seus.