Aquesta exposició al·ludeix a dos punts de la trajectòria de Carles Hac Mor. El primer moment n'és una seva col·laboració amb Ferran Garcia Sevilla, que s'escaigué els darrers anys setanta, i el segon és un tast de l'actual interrelació d'Hac Mor amb els vídeos d'Ester Xargay. I en l'endemig hi ha més de trenta anys de pràctica de la poesia i de l'art i de reflexió sobre aquestes indisciplines, uns quefers i cavil·lacions que també són protagonistes a la mostra.
Els anys setanta hi hagué l'eclosió, llavors gairebé clandestina, ben marginal, i avui reconeguda del tot, de l'art conceptual. Tant Garcia Sevilla com Hac Mor participaren activament en aquella aventura que, mitjançant el qüestionament extrem de l'art, li obrí vies abans insospitades cap a unes pràctiques ja plenament assumides en l'actualitat.
Hac Mor va fer art conceptual (més que res amb el Grup de Treball) sobretot amb texts, que es declaraven obra d'art, i Garcia Sevilla ho va fer abundantment i de maneres ben i ben diverses, sempre molt i molt reeixides, tant aleshores com vistes a hores d'ara.
L'any 1979, i durant uns dos mesos ben intensos, tots dos, Garcia Sevilla i Hac Mor, van pintar conjuntament un munt de teles, amb imatges i amb texts. Amb els anys, moltes d’aquestes pintures s'han perdut, i els quatre quadres que s’exposaran són tot el que en resta d'aquelles engrescadores i dilatades sessions.
Ester Xargay, amb qui Carles Hac Mor ha col·laborat en nombroses i força distintes iniciatives, defuig tothora l'espectacularitat, una actitud austera que l'atansa a l'art conceptual més radical d'aquells primers anys setanta. Els seus videopoemes, de registres cada cop diferents, han fet d'ella un referent paradigmàtic de la hibridació entre poesia escrita i parlada i imatges, que és una de les característiques d'aquesta exposició.
Recomanem