Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

Fòssils, l'aventura dels cromos

 

 

 

 

 

 

1. Archaeopteryx

El fòssil d’Archaeopteryxes descobrí en unes famoses pedreres alemanyes en explotació comercial prop de la població de Solnhofen. La preservació del fòssil és excel·lent i exhibeix l’esquelet complet d’un petit animaló que pràcticament fou un dinosaure carnívor, tot i que presenta el cos emplomallat, amb plomes de vol als braços. 

Se l’ha considerat com la primera au coneguda al planeta de fa 150 milions d’anys, la qual podia volar per desplaçar-se entre les branques dels arbres de llavors.

 

2.- Crani de velociraptor

El velociraptor fou un dinosaure carnívor del grup dels dromeosàurids (theropoda), que abastava uns 3 m de longitud des del nas fins a la punta de la cua, la qual era rígida. 

Tenia les potes davanteres que funcionaven a mode de braços acabats amb mans de tres dits guarnits amb perilloses urpes. 

Caminava i corria veloçment amb les potes del darrere, molt més poderoses. Els peus, també tridàctils, mostraven un dit amb una gran urpa movible. El cap era allargassat amb una boca assortida de dents asserrades i corbes. 

Visqué en terres del que avui és Mongòlia, fa uns 73-75 milions d’anys.

 

3. Crocodilemus robustus

Cocodril del grup dels atoposàurids (animals nans), que habità en llacs propers de la costa, en terrenys de l’actual França, de fa 150 milions d’anys. 

El seu fòssil fou descobert a les pedreres de calcàries litogràfiques de Cerin, petita població prop de Lió, cèlebre per les nombroses troballes de fòssils del Juràssic Superior. La preservació del fòssil resulta molt notable ja que guarda, en posició, les petites plaques dèrmiques del cos. 

Al jaciment lleidatà de la Pedrera de Meià es va descobrir, a principis del segle XX, un petit cocodril d’aquest grup dels atoposàurids, de no més d’uns 50 cm de longitud: Montsecosuchus depereti.

 

4. Diplodocus

Fou un dinosaure sauròpode, tal com els titanosaurus, però que visqué molt abans,  durant el període Juràssic Superior nord-americà, fa uns 150 milions d’anys. 

Les potes del davant eren una mica més curtes que les del darrera, cosa que configurava unes espatlles més baixes que el llom de l’animal. 

El cap era petit i la boca presentava unes dents en forma de petita estaca. Eren herbívors quadrúpedes amb una llarguíssima cua que podia fer-la anar com a fuet poderós.

 

 

5. Gallimimus

Dinosaure amb grans potes del darrea preparades per córrer veloçment. Recorda, de lluny, els estruços pel seu llarg coll i cap petit. Era un dinosaure carnívor (Theropoda, del grup dels ornithomímids), tot i que no tenia dents a la boca. 

Visqué en terrenys asiàtics de Mongòlia fa uns 70 milions d’anys. Podia abastar uns 2 m d’alçada per uns 5 m de longitud.

 

6. Hadrosaure amb cresta

Els hadrosaures eren dinosaures herbívors i quadrúpedes, amb les potes del darrera més grans que les davanteres —amb les que caminaven—, tot i que podien utilizar-ne les quatre. 

Animals de diverses mides; des d’uns de més petits fins a uns de 9 m de longitud. La seva boca tenia forma aplanada que recorda el bec d’un ànec i podia contenir, si més no, unes 800 dents ubicades en fileres que anaven creixent a mida que es desgastaven les superiors. Segons el grup, podien exhibir una cresta al bell mig del cap. 

A Lleida s’han trobat restes d’questes bèsties que visqueren fa uns 68 milions d’anys en terres d’Isona.

 

7. Ichthyosauria

Els ictiosaures eren rèptils que s’adapteren a viure a les aigües marines de tot el planeta, tot configurant el cos en forma de peix , el qual recorda el dofí  actual. 

No eren dinosaures. Les femelles retenien els ous dins el cos fins a la seva eclosió i sortida del nadó a l’aigua, tal i com ho demostren varis fòssils descoberts en terres alemanyes. 

Tenien uns ulls molt grans, aptes per veure a les profunditats. La boca era molt allargada, plena de dents agudes que els permetien atrapar els peixos dels quals es nodrien. 

Visqueren des del període Triàssic (180 milions d’anys) fins el Cretaci final (66 milions d’anys). 

El fòssil de la imatge és l’Stenopterygius quadriscissus.

 

8. Pteranòdon

Un grup de rèptils dominà per milions d’anys els cels del planeta: els pterosaures eren uns estranyes criatures que desenvoluparen un cos petit. 

Tenien uns braços robustos i, de les mans, un dels dits es va allargassar enormement. Aquest dit sustentava una membrana de pell que es desenvolupà en forma d’ala des de la punta del dit, pel cos, i fins gairebé el començament de les potes del darrera. 

El cap tenia una boca llarga plena de filoses dents en alguns grups i, en altres, eren esdentegats.  

Aquestes bèsties, que no eren dinosaures, podien abastar des de poc més de 50 cm d’envergadura fins uns 11 m, de punta a punta de les ales, com fou el cas del Pteranòdon (en la imatge). 

Els pterosaures visqueren de fa uns 220 fins a 66 milions d’anys.

 

9. Titanosaurus

Els titanosaures eren dinosaures sauròpodes herbívors que visqueren per arreu del món en els temps finals del període Cretaci (80-66 milions d’anys). Animals grans que també habitaren les terres lleidatanes de fa uns 68-70 milions d’anys. 

Mostres dels seus ossos es poden veure al Museu de la Conca Dellà (Isona), on s’exhibeix un llarg coll d’uns 5,5 m de longitud, composat per vèrtebres enormes de poca mobilitat, i que fou descobert en terres d’Orcau. 

El cap era petit, amb les fosses nasals a prop dels ulls i la boca contenia una sèrie de dents primes en forma de llapis, aptes per a la prensió de vegetals. 

Els sauròpodes tenien un coll i una cua llargs, el cap petit i el cos que recordaria al d’un elefant. Podien mesurar des d’uns 8 fins a 35 m.