L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat l’impulsor de la primera edició d’aquest festival itinerant que l’any vinent viatjarà a una altre zona de la demarcació lleidatana

El festival Errant va tancar aquest diumenge la seva primera edició amb la satisfacció d’haver assolit els objectius marcats en la seva gènesi, és a dir, haver dut l’art i el pensament contemporanis a diferents espais de l’Alta Ribagorça sota l’organització de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. 

Ha estat una setmana, del 18 al 27 de setembre, d’intensa activitat al voltant de tres itineraris (art, pensament i poesia-música) i que s’ha posat en escena en carrers, places i edificis del patrimoni cultural i històric d’El Pont de Suert, Vilaller o la Vall de Boí mitjançant instal·lacions artístiques, diàlegs a la plaça o petites rutes poètiques i musicals.

A l’hora de fer balanç, cal començar per la inauguració a Vilaller, amb l’exposició col·lectiva a càrrec de set creadores, on diferents formats i suports van convidar a reflexionar, amb esperit fortament crític, sobre l’univers femení i sobre la visió en clau de dona de la realitat més actual. Aquesta mostra es va completar amb dues performances, a partir de dues de les obres exposades.

També cal destacar les intervencions artístiques celebrades en quatre espais arquitectònics prou singulars, com són les esglésies de Sant Feliu, Santa Eulàlia i Sant Joan, a la Vall de Boí, i l’església Vella del Pont de Suert. Art contemporani en diàleg harmoniós amb la solidesa del romànic. Aquesta intervenció artística sobre l’espai es va completar amb l’obra de grans dimensions que durant tres dies es va anar construint de cara al públic, a la plaça del Mercadal d’El Pont de Suert. Quant a la literatura, cal fer esment de la presentació d’un poemari, a Vilaller, i d’un l’itinerari poètic pel centre històric del Pont de Suert.

De la mateixa manera, hi va tenir cabuda el pensament crític, a partir de quatre propostes de reflexió, a partir de sengles diàlegs, per repensar el que sabem i opinem sobre la imatge i la seva percepció al llarg de la història, el seu paper en la societat tecnològica actual, o sobre la seva influència en el món actual. A banda de la imatge, també hi va haver espai per a l’ètica periodística i la seva presència o absència avui dia, o el paisatge, amb la intervenció de les persones sobre ell i la identificació individual amb l’entorn.

Pel que fa a la música, va estar centrada, sobretot, en sengles concerts al Pont de Suert i a Taüll, en un equilibri sonor entre les propostes més noves i les més clàssiques del panorama musical del nostre país, així com en la intervenció de cloenda, a Sant Quirc, a Durro.

En resum, durant el festival itinerari Errant s’ha pogut gaudir d’un ventall de 18 propostes en què l’art i el pensament crític s’han volgut integrar en uns espais socials i naturals, en una combinació, de vegades, fins i tot sorprenent.

Des de l’alçada i amb les vistes de la Vall de Boí que només pot oferir Sant Quirc, Errant va dir adéu a l’Alta Ribagorça, amb l’agraïment a tothom que el va fer possible, des dels responsables municipals fins als artistes, el públic assistent, el personal tècnic i els establiments d’hoteleria i restauració, amb el compromís dels seus organitzadors de tornar-hi, l’any vinent, en nous espais de noves localitats, i amb noves propostes artístiques i de reflexió.