Actualitat
El monestir de les Avellanes ja llueix la reproducció del sepulcre del vescomte d’Àger impulsada per la Diputació de Lleida
28/06/2023
La vicepresidenta Estefania Rufach ha assistit a les tasques d’instal·lació d’un conjunt que pesa 675 kg, elaborat amb pedra artificial i que imita la pàtina de l’original, amb les policromies, tincions, pèrdues i, fins i tot, les reparacions antigues
El projecte s’ha dut a terme a partir de la digitalització en tècnica d’alta definició 3D i fotogrametria de les peces i ha permès recuperar la visualització d’uns monuments sepulcrals del casal d’Urgell, d’un gran valor històric
L’objectiu ara és afrontar la reproducció dels altres tres sepulcres per així completar el panteó dinàstic i apostar perquè hi hagi una ruta del comptat d’Urgell que sigui un valor turístic i identitari del territori
La vicepresidenta en funcions de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, ha assistit aquest dimecres al matí a les tasques d’inici de recepció i instal·lació, dins el recinte del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de la reproducció del sepulcre del vescomte d’Àger, Àlvar II de Cabrera.
La reproducció, que ha estat confeccionada per una empresa de la Garrotxa amb pedra artificial i resines naturals, va arribar el dimarts al Monestir, i aquest dimecres a primera hora s’han iniciat les tasques d’instal·lació, en una jornada que Estefania Rufach ha considerat com a històrica no només per la significació i el valor de la peça recuperada, sinó perquè aquest fita forma part d’un ambiciós projecte en el qual la Diputació i l’IEI porten treballant des del 2017 juntament amb el mateix monestir, que avui ha estat representat pel seu director, Robert Porta.
La vicepresidenta de la Diputació ha volgut, a més de celebrar aquesta fita, “presentar-la al món” i posar-se en camí cap al retorn de la resta de peces, perquè “no tindria sentit fer un sepulcre i deixar els altres sense reproduir”. Qüestionada sobre quan es podrà donar continuïtat a aquesta tasca, Rufach ha dit que cal asseure’s i fer les valoracions corresponents, també en l’apartat econòmic, tenint en compte que la inversió que ha suposat aquesta primera peça s’ha xifrat en prop de 30.000 euros que han estat sufragats per la Diputació. També ha recordat que el monestir va creure en aquest projecte i que la Diputació se’l va fer seu, però que així i tot, s’ha tardat set anys en fer realitat el primer pas, que és el que s’ha presentat avui.
Per la seva part, Robert Porta s’ha mostrat feliç perquè “117 anys després, hem aconseguit retornar el primer dels sepulcres”. És per això que ha volgut tenir un record per “tots els que, des del 1906, han lluitat per fer realitat aquest retorn” que, tot i ser conscients que els originals no poden recuperar, suposa “obrir una via de futur des de les terres de Ponent” al voltant de “com podem entendre els museus, els monuments i el patrimoni a nivell internacional”, motiu pel qual ha considerat que “avui aquests sepulcres són més internacionals que mai”. Ara el repte és “acabar els quatre sepulcres per completar el panteó dinàstic i apostar perquè hi hagi una ruta del comptat d’Urgell amb tot el patrimoni unificat i que sigui un valor turístic i identitari del nostre territori”.
Cal recordar que el vescomte Àlvar II de Cabrera va ser el primer de la nissaga que va ser enterrat al panteó del cenobi premonstratenc i és un dels quatre sepulcres que, l’any 1906, arran de la desamortització, van ser venuts i traslladats cap a Amèrica, i que actualment es conserven a The Cloisters Museum, del The Metropolitan Museum de Nova York. Els altres tres sepulcres eren el sepulcre doble d’Àlvar I, comte d’Urgell, i Cecília de Foix, comtessa, i el sepulcre d’Ermengol X, comte d’Urgell), per a ser instal·lats a l’església del monestir de, el seu panteó.
L’any 2010, el Parlament de Catalunya va iniciar els contactes amb el The Metropolitan Museum per negociar el retorn de les tombes. El museu novaiorquès va respondre que els monuments funeraris havien estat legítimament adquirits, tot i que es podien estudiar formules per col·laborar. El 2016 els responsables del Monestir de les Avellanes van proposar al Cloisters treballar per poder aconseguir una reproducció facsímil.
Coneixedora dels contactes entre el Cloisters i el monestir de les Avellanes, la Diputació de Lleida, el 2017, amb l’assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va encomanar a The Metropolitan Museum la digitalització en tècnica d’alta definició 3D i fotogrametria de les peces per tal de fer possible la reproducció facsímil.
La voluntat de la Diputació de Lleida era aprofitar les noves tecnologies d’imatge per recuperar la visualització d’uns monuments sepulcrals el valor dels quals rau, precisament, en la significació simbòlica del casal d’Urgell dins el context de la història de Catalunya.
Així, el 21 d’octubre de 2022 la Diputació de Lleida va signar la formalització del contracte per a la reproducció del sepulcre d’Àlvar de Cabrera, que es va adjudicar a l’empresa Giromarc Montero SLU, de la Garrotxa, els treballs de la qual han acabat ara amb el lliurament del sepulcre.
La peça instal·lada des d’avui al panteó del Monestir s’ha produït amb Macryl, una pedra artificial que ha permès aconseguir un acabat final molt similar a l’original. El conjunt de la reproducció s’ha fet en tres parts, d’acord amb les tres unitats escultòriques de què consta l’original: la tapa, amb la imatge jacent; la caixa, amb el frontal i els laterals decorats amb escuts del comtat d’Urgell; i les mènsules o elements sustentants del sepulcre.
L’interior de la caixa s’ha buidat d’acord amb la forma habitual dels sepulcres gòtics. Tot i que no es disposa d’imatges de l’interior del receptacle original, la reproducció s’ha fet seguint la forma de l’interior del fèretre del comte d’Urgell, Ermengol IX, procedent de Santa Maria de Castelló de Farfanya i avui conservat al Museu de Balaguer, un taüt petri proper al que és objecte d’aquest informe.
El pes del conjunt del sepulcre és de 675 kilograms, un pes, aquest, que garanteix la seva estabilitat un cop dipositat a l’arcosoli de l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Altrament, cal dir que el Museu Metropolità no disposava de la dada del pes del conjunt funerari original, motiu pel qual la semblança amb la reproducció és aproximativa. L’acabat final de la reproducció imita versemblantment la pàtina de l’original, amb les policromies, tincions, pèrdues i, fins i tot, les reparacions antigues.
El conjunt final va rebre el vistiplau i el consens dels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i del director del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, Robert Porta.
El projecte s’ha dut a terme a partir de la digitalització en tècnica d’alta definició 3D i fotogrametria de les peces i ha permès recuperar la visualització d’uns monuments sepulcrals del casal d’Urgell, d’un gran valor històric
L’objectiu ara és afrontar la reproducció dels altres tres sepulcres per així completar el panteó dinàstic i apostar perquè hi hagi una ruta del comptat d’Urgell que sigui un valor turístic i identitari del territori
La vicepresidenta en funcions de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, ha assistit aquest dimecres al matí a les tasques d’inici de recepció i instal·lació, dins el recinte del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de la reproducció del sepulcre del vescomte d’Àger, Àlvar II de Cabrera.
La reproducció, que ha estat confeccionada per una empresa de la Garrotxa amb pedra artificial i resines naturals, va arribar el dimarts al Monestir, i aquest dimecres a primera hora s’han iniciat les tasques d’instal·lació, en una jornada que Estefania Rufach ha considerat com a històrica no només per la significació i el valor de la peça recuperada, sinó perquè aquest fita forma part d’un ambiciós projecte en el qual la Diputació i l’IEI porten treballant des del 2017 juntament amb el mateix monestir, que avui ha estat representat pel seu director, Robert Porta.
La vicepresidenta de la Diputació ha volgut, a més de celebrar aquesta fita, “presentar-la al món” i posar-se en camí cap al retorn de la resta de peces, perquè “no tindria sentit fer un sepulcre i deixar els altres sense reproduir”. Qüestionada sobre quan es podrà donar continuïtat a aquesta tasca, Rufach ha dit que cal asseure’s i fer les valoracions corresponents, també en l’apartat econòmic, tenint en compte que la inversió que ha suposat aquesta primera peça s’ha xifrat en prop de 30.000 euros que han estat sufragats per la Diputació. També ha recordat que el monestir va creure en aquest projecte i que la Diputació se’l va fer seu, però que així i tot, s’ha tardat set anys en fer realitat el primer pas, que és el que s’ha presentat avui.
Per la seva part, Robert Porta s’ha mostrat feliç perquè “117 anys després, hem aconseguit retornar el primer dels sepulcres”. És per això que ha volgut tenir un record per “tots els que, des del 1906, han lluitat per fer realitat aquest retorn” que, tot i ser conscients que els originals no poden recuperar, suposa “obrir una via de futur des de les terres de Ponent” al voltant de “com podem entendre els museus, els monuments i el patrimoni a nivell internacional”, motiu pel qual ha considerat que “avui aquests sepulcres són més internacionals que mai”. Ara el repte és “acabar els quatre sepulcres per completar el panteó dinàstic i apostar perquè hi hagi una ruta del comptat d’Urgell amb tot el patrimoni unificat i que sigui un valor turístic i identitari del nostre territori”.
Cal recordar que el vescomte Àlvar II de Cabrera va ser el primer de la nissaga que va ser enterrat al panteó del cenobi premonstratenc i és un dels quatre sepulcres que, l’any 1906, arran de la desamortització, van ser venuts i traslladats cap a Amèrica, i que actualment es conserven a The Cloisters Museum, del The Metropolitan Museum de Nova York. Els altres tres sepulcres eren el sepulcre doble d’Àlvar I, comte d’Urgell, i Cecília de Foix, comtessa, i el sepulcre d’Ermengol X, comte d’Urgell), per a ser instal·lats a l’església del monestir de, el seu panteó.
L’any 2010, el Parlament de Catalunya va iniciar els contactes amb el The Metropolitan Museum per negociar el retorn de les tombes. El museu novaiorquès va respondre que els monuments funeraris havien estat legítimament adquirits, tot i que es podien estudiar formules per col·laborar. El 2016 els responsables del Monestir de les Avellanes van proposar al Cloisters treballar per poder aconseguir una reproducció facsímil.
Coneixedora dels contactes entre el Cloisters i el monestir de les Avellanes, la Diputació de Lleida, el 2017, amb l’assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va encomanar a The Metropolitan Museum la digitalització en tècnica d’alta definició 3D i fotogrametria de les peces per tal de fer possible la reproducció facsímil.
La voluntat de la Diputació de Lleida era aprofitar les noves tecnologies d’imatge per recuperar la visualització d’uns monuments sepulcrals el valor dels quals rau, precisament, en la significació simbòlica del casal d’Urgell dins el context de la història de Catalunya.
Així, el 21 d’octubre de 2022 la Diputació de Lleida va signar la formalització del contracte per a la reproducció del sepulcre d’Àlvar de Cabrera, que es va adjudicar a l’empresa Giromarc Montero SLU, de la Garrotxa, els treballs de la qual han acabat ara amb el lliurament del sepulcre.
La peça instal·lada des d’avui al panteó del Monestir s’ha produït amb Macryl, una pedra artificial que ha permès aconseguir un acabat final molt similar a l’original. El conjunt de la reproducció s’ha fet en tres parts, d’acord amb les tres unitats escultòriques de què consta l’original: la tapa, amb la imatge jacent; la caixa, amb el frontal i els laterals decorats amb escuts del comtat d’Urgell; i les mènsules o elements sustentants del sepulcre.
L’interior de la caixa s’ha buidat d’acord amb la forma habitual dels sepulcres gòtics. Tot i que no es disposa d’imatges de l’interior del receptacle original, la reproducció s’ha fet seguint la forma de l’interior del fèretre del comte d’Urgell, Ermengol IX, procedent de Santa Maria de Castelló de Farfanya i avui conservat al Museu de Balaguer, un taüt petri proper al que és objecte d’aquest informe.
El pes del conjunt del sepulcre és de 675 kilograms, un pes, aquest, que garanteix la seva estabilitat un cop dipositat a l’arcosoli de l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Altrament, cal dir que el Museu Metropolità no disposava de la dada del pes del conjunt funerari original, motiu pel qual la semblança amb la reproducció és aproximativa. L’acabat final de la reproducció imita versemblantment la pàtina de l’original, amb les policromies, tincions, pèrdues i, fins i tot, les reparacions antigues.
El conjunt final va rebre el vistiplau i el consens dels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i del director del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, Robert Porta.
