Actualitat
El Sexenni democràtic, eix de la IV Jornada d’Historiografia Local, celebrada a l’IEI
11/11/2023
Ha comptat amb la participació de diferents especialistes i s’ha abordat des de tres àmbits: el polític, el social i el cultural
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dissabte la IV Jornada d’Historiografia Local, que en aquesta edició ha dut per títol ‘El Sexenni democràtic i els límits de l’estat liberal (1860-1880)’.
La jornada s’ha articulat en tres àmbits, el primer dedicat a la política (el nou escenari polític; els comportaments electorals i l'opinió pública; el republicanisme i el carlisme; i el poder local i l'administració municipal); el segon, centrat en la societat (les elits; la qüestió social i l'obrerisme; i l'àmbit rural i l'àmbit urbà); i el tercer, destinat a la cultura (les institucions culturals i el món educatiu; i la sociabilitat).
Cal recordar que el Sexenni democràtic (1868-1874) resta, un segle i mig després, com un dels períodes més interessants i complexos de la nostra vida política contemporània. L’intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d'entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d'una pugna intensa en què diversos actors socials i institucionals van mirar de fer prevaldre els seus ideals i interessos, dificultant així l'assentament d'un règim polític estable. En definitiva, s'estaven dirimint contenciosament els límits, la configuració, de la societat i l'estat liberal.
A la jornada d’avui, a partir de les ponències de diversos especialistes i en el marc més ampli de 1860-1880, període en què poden ser observades amb més perspectiva, s’han abordat algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni. S'han examinat quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals i comarcals en la comprensió de temes i aspectes com ara la Revolució de 1868, la I República, la tercera guerra Carlina, la mobilització i la representació polítiques, els poders locals, la conflictivitat social o el context cultural, entre d'altres.
La jornada ha comptat amb l’organització de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dissabte la IV Jornada d’Historiografia Local, que en aquesta edició ha dut per títol ‘El Sexenni democràtic i els límits de l’estat liberal (1860-1880)’.
La jornada s’ha articulat en tres àmbits, el primer dedicat a la política (el nou escenari polític; els comportaments electorals i l'opinió pública; el republicanisme i el carlisme; i el poder local i l'administració municipal); el segon, centrat en la societat (les elits; la qüestió social i l'obrerisme; i l'àmbit rural i l'àmbit urbà); i el tercer, destinat a la cultura (les institucions culturals i el món educatiu; i la sociabilitat).
Cal recordar que el Sexenni democràtic (1868-1874) resta, un segle i mig després, com un dels períodes més interessants i complexos de la nostra vida política contemporània. L’intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d'entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d'una pugna intensa en què diversos actors socials i institucionals van mirar de fer prevaldre els seus ideals i interessos, dificultant així l'assentament d'un règim polític estable. En definitiva, s'estaven dirimint contenciosament els límits, la configuració, de la societat i l'estat liberal.
A la jornada d’avui, a partir de les ponències de diversos especialistes i en el marc més ampli de 1860-1880, període en què poden ser observades amb més perspectiva, s’han abordat algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni. S'han examinat quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals i comarcals en la comprensió de temes i aspectes com ara la Revolució de 1868, la I República, la tercera guerra Carlina, la mobilització i la representació polítiques, els poders locals, la conflictivitat social o el context cultural, entre d'altres.
La jornada ha comptat amb l’organització de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
