Actualitat
Helena Guasch i Sandra Blanch posen signatura femenina als Premis Literaris 2023, lliurats a la nau central de la Seu Vella i que han homenatjat Josep Vallverdú
17/11/2023
L’escriptor ha estat l’encarregat d’entregar a la primera el guardó d’assaig que du el seu nom, mentre que la segona ha rebut el Premi Màrius Torres de mans de Joan Talarn
El president de la Diputació elogia la tasca de Pagès Editors a l’hora de publicar les obres guanyadores i posa en valor l’obra transversal de Vallverdú, “figura d’un segle”
Dos dones, Helena Guasch Gibert i Sandra Blanch Vidal, han posat signatura femenina als Premis Literaris 2023 que lliuren la Paeria i la Diputació de Lleida. La primera s’ha endut el 40è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb ‘(In)comunicats’, mentre la segona ha guanyat el 28è Premi de poesia Màrius Torres amb ‘L’onada que ens estimba’.
Els guardons s’han lliurat aquest divendres al vespre en un acte celebrat a la nau central de la Seu Vella de Lleida i en què hi han participat el president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Talarn; l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; i el mateix Josep Vallverdú, que ha estat l’encarregat de lliurar el premi que du el seu nom. També hi han assistit, entre d’altres, la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch.
En el seu parlament, Joan Talarn, que ha estat l’encarregat de lliurar a Sandra Blanch la Libertinella que l’acredita com a guanyadora del Màrius Torres, s’ha referit als Premis Literaris com uns guardons plenament consolidats, una condició que s’han guanyat pel seu format i, pel damunt de tot, “per l’edició de les obres guanyadores”. És en aquest sentit que Talarn ha volgut remarcar l’aportació de Pagès Editors, que “s’esforça en cada un dels seus llibres per fer de Lleida un territori amb literatura pròpia”.
I juntament amb l’editorial, el president de la Diputació ha volgut destacar l’aportació de tots els membres dels jurats que han anat participant en les diferents convocatòries; la dels escriptors que, any rere any, han mantingut viu el premi concorrent-hi; i també, sobretot, la dels lectors.
Talarn s’ha detingut també a valorar la “la feliç coincidència” que els quaranta anys del Premi d’assaig conviuen amb el centenari de Josep Vallverdú, un “escriptor tan transversal que els seus 304 llibres publicats abasten el cicle vital d’un lector: de la literatura infantil i juvenil fins a la poesia i els llibres personals en tota la seva varietat de registres”, i sense oblidar, evidentment, els seus assajos. És per aquest motiu que, al parer de Joan Talarn, aquests cent anys de Vallverdú “el fan figura d’un segle, un segle de literatura que s’expressa en llengua catalana, la llengua d’aquest país, i això que pot semblar tan obvi, en una nació sense Estat, no ha sigut precisament fàcil”.
Un cop s’han lliurat els guardons, la segona part de l’acte s’ha dedicat a Vallverdú en motiu del seu centenari amb l’acció literària titulada ‘Josep Vallverdú, el cranc que sempre va endavant’, interpretada pels actors Àngels Bassas i Pep Planas i que ha comptat amb la música de Sporadik Brass (músics de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida-OJC) i LleidArt Ensemble (Ariadna Gabarrell al violí), a més de la participació d’alumnes de l’Aula Municipal de Teatre, tot plegat sota una idea, guió i direcció de Rosa Mesalles i amb Jordi Làrios als audiovisuals.
El veredicte dels Premis Literaris 2023 s’ha donat a conèixer al matí en una roda de premsa celebrada a la Paeria i en què hi han participat Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI, i Pilar Bosch, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida.
Pel que fa a les guanyadores, Helena Bosch, nascuda a Barcelona l’any 1963, és llicenciada en Filologia Catalana per la UB, màster universitari en Educació i TIC (e-learning) per la UEC. Actualment és catedràtica d’Ensenyament secundari en l’especialitat de Llengua Catalana i Literatura. Col·labora al portal EDU365 del Departament d’Educació i també ha col·laborat al Directori Literari de Ponent de la Càtedra Màrius Torres de la UdL. Va guanyar el Premi Baldiri Reixach al 2012 i ha publicat diferents novel·les i assajos (‘Les veus de la sorra’, ‘Helvasaccc Barcelona’, ‘Generación 4C’, ‘Mai no t’he oblidat0 i ‘Els llumetes’. ‘(In)comunicats’ reflexiona sobre els canvis en la manera de comunicar-se i convida a fer una anàlisi de com volem que siguin les generacions més joves.
Per la seva part, Sandra Blanch (Barcelona 1973), va iniciar la seva trajectòria literària amb el poemari ‘Explicar les punxes’, guanyador del Premi Nit de Poesia al carrer del 2017. El 2019 va guanyar també el Premi Miquel Bauçà amb el poemari ‘Era això’. Ha format el grup de poesia i música ‘Introbables’. Ha estat vinculada al teatre com a actriu i dramaturga en diferents obres semiprofessionals i performatives. Des del 2005 forma part del grup Helena Teatre del barri de Gràcia. La seva trajectòria professional s’inicia en la docència a secundària i la redacció de ressenyes de llibres, per evolucionar cap a la gestió de projectes. Actualment treballa a la Fundació La Caixa. ‘L’onada que ens estimba’ tracta del pas de la vida i és un poemari basat en l’experiència pròpia i les experiències de terceres persones.
Els Premis Literaris estan convocats per la Paeria i la Diputació de Lleida a través de l’IEI, i tots dos guardons estan dotats amb 9.000 euros. En aquesta edició, s’hi van presentar 55 originals en total, repartits entre els 20 que van optar al Vallverdú i els 35 que van concórrer al Màrius Torres.
L’acte de lliurament de premis és la culminació a una setmana que ha ofert diferents activitats literaris, començant amb la presentació de les obres guanyadores dels Premis Literaris 2022, seguint amb l’acció ‘Articulant Josep Vallverdú’, en què destacats periodistes i escriptors de Lleida van donar veu a una selecció d’articles i col·laboracions de Josep Vallverdú, i acabant amb l’espectacle poètic ‘Cels canviants’, una posada en escena del primer llibre de poemes de Núria Perpinyà, guanyadora amb Xavier Macià del primer Premi d’assaig Josep Vallverdú.
El president de la Diputació elogia la tasca de Pagès Editors a l’hora de publicar les obres guanyadores i posa en valor l’obra transversal de Vallverdú, “figura d’un segle”
Dos dones, Helena Guasch Gibert i Sandra Blanch Vidal, han posat signatura femenina als Premis Literaris 2023 que lliuren la Paeria i la Diputació de Lleida. La primera s’ha endut el 40è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb ‘(In)comunicats’, mentre la segona ha guanyat el 28è Premi de poesia Màrius Torres amb ‘L’onada que ens estimba’.
Els guardons s’han lliurat aquest divendres al vespre en un acte celebrat a la nau central de la Seu Vella de Lleida i en què hi han participat el president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Talarn; l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; i el mateix Josep Vallverdú, que ha estat l’encarregat de lliurar el premi que du el seu nom. També hi han assistit, entre d’altres, la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch.
En el seu parlament, Joan Talarn, que ha estat l’encarregat de lliurar a Sandra Blanch la Libertinella que l’acredita com a guanyadora del Màrius Torres, s’ha referit als Premis Literaris com uns guardons plenament consolidats, una condició que s’han guanyat pel seu format i, pel damunt de tot, “per l’edició de les obres guanyadores”. És en aquest sentit que Talarn ha volgut remarcar l’aportació de Pagès Editors, que “s’esforça en cada un dels seus llibres per fer de Lleida un territori amb literatura pròpia”.
I juntament amb l’editorial, el president de la Diputació ha volgut destacar l’aportació de tots els membres dels jurats que han anat participant en les diferents convocatòries; la dels escriptors que, any rere any, han mantingut viu el premi concorrent-hi; i també, sobretot, la dels lectors.
Talarn s’ha detingut també a valorar la “la feliç coincidència” que els quaranta anys del Premi d’assaig conviuen amb el centenari de Josep Vallverdú, un “escriptor tan transversal que els seus 304 llibres publicats abasten el cicle vital d’un lector: de la literatura infantil i juvenil fins a la poesia i els llibres personals en tota la seva varietat de registres”, i sense oblidar, evidentment, els seus assajos. És per aquest motiu que, al parer de Joan Talarn, aquests cent anys de Vallverdú “el fan figura d’un segle, un segle de literatura que s’expressa en llengua catalana, la llengua d’aquest país, i això que pot semblar tan obvi, en una nació sense Estat, no ha sigut precisament fàcil”.
Un cop s’han lliurat els guardons, la segona part de l’acte s’ha dedicat a Vallverdú en motiu del seu centenari amb l’acció literària titulada ‘Josep Vallverdú, el cranc que sempre va endavant’, interpretada pels actors Àngels Bassas i Pep Planas i que ha comptat amb la música de Sporadik Brass (músics de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida-OJC) i LleidArt Ensemble (Ariadna Gabarrell al violí), a més de la participació d’alumnes de l’Aula Municipal de Teatre, tot plegat sota una idea, guió i direcció de Rosa Mesalles i amb Jordi Làrios als audiovisuals.
El veredicte dels Premis Literaris 2023 s’ha donat a conèixer al matí en una roda de premsa celebrada a la Paeria i en què hi han participat Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI, i Pilar Bosch, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida.
Pel que fa a les guanyadores, Helena Bosch, nascuda a Barcelona l’any 1963, és llicenciada en Filologia Catalana per la UB, màster universitari en Educació i TIC (e-learning) per la UEC. Actualment és catedràtica d’Ensenyament secundari en l’especialitat de Llengua Catalana i Literatura. Col·labora al portal EDU365 del Departament d’Educació i també ha col·laborat al Directori Literari de Ponent de la Càtedra Màrius Torres de la UdL. Va guanyar el Premi Baldiri Reixach al 2012 i ha publicat diferents novel·les i assajos (‘Les veus de la sorra’, ‘Helvasaccc Barcelona’, ‘Generación 4C’, ‘Mai no t’he oblidat0 i ‘Els llumetes’. ‘(In)comunicats’ reflexiona sobre els canvis en la manera de comunicar-se i convida a fer una anàlisi de com volem que siguin les generacions més joves.
Per la seva part, Sandra Blanch (Barcelona 1973), va iniciar la seva trajectòria literària amb el poemari ‘Explicar les punxes’, guanyador del Premi Nit de Poesia al carrer del 2017. El 2019 va guanyar també el Premi Miquel Bauçà amb el poemari ‘Era això’. Ha format el grup de poesia i música ‘Introbables’. Ha estat vinculada al teatre com a actriu i dramaturga en diferents obres semiprofessionals i performatives. Des del 2005 forma part del grup Helena Teatre del barri de Gràcia. La seva trajectòria professional s’inicia en la docència a secundària i la redacció de ressenyes de llibres, per evolucionar cap a la gestió de projectes. Actualment treballa a la Fundació La Caixa. ‘L’onada que ens estimba’ tracta del pas de la vida i és un poemari basat en l’experiència pròpia i les experiències de terceres persones.
Els Premis Literaris estan convocats per la Paeria i la Diputació de Lleida a través de l’IEI, i tots dos guardons estan dotats amb 9.000 euros. En aquesta edició, s’hi van presentar 55 originals en total, repartits entre els 20 que van optar al Vallverdú i els 35 que van concórrer al Màrius Torres.
L’acte de lliurament de premis és la culminació a una setmana que ha ofert diferents activitats literaris, començant amb la presentació de les obres guanyadores dels Premis Literaris 2022, seguint amb l’acció ‘Articulant Josep Vallverdú’, en què destacats periodistes i escriptors de Lleida van donar veu a una selecció d’articles i col·laboracions de Josep Vallverdú, i acabant amb l’espectacle poètic ‘Cels canviants’, una posada en escena del primer llibre de poemes de Núria Perpinyà, guanyadora amb Xavier Macià del primer Premi d’assaig Josep Vallverdú.
