Organitzada per la Fundació Privada Horitzons 2050, la iniciativa s’articula en un seguit de debats al llarg de tot el dia i tindrà continuïtat demà amb una segona sessió als espais patrimonials de la pedra seca a Torrebesses


L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs és aquest divendres l’escenari de la primera de les dos jornades del seminari ‘Mobilitzem-nos, món rural. Noves ruralitats per als territoris històrics’. Impulsada per la Fundació Privada Horitzons 2050 amb el suport, entre d’altres, de l’IEI, l’activitat viurà una segona part als espais patrimonials de la pedra seca de Torrebesses.

Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI, ha estat l’encarregada de donar la benvinguda a la jornada amb una intervenció en la que ha destacat el fet que l’Aula Magna torna a ser un espai per analitzar i debatre una problemàtica relacionada amb el món rural, tal com ja va passar fa poc més d’una setmana quan va acollir una altra sessió destinada a tractar l’abandonament i el despoblament a les comarques de Ponent.

En aquesta ocasió, però, ho fa per posar sobre la taula el problema de l’augment de la població global i en el seu impacte en el territori, motiu pel qual ha felicitat la Fundació Privada Horitzons 2050 per la seva capacitat per fomentar, un cop més, el debat al voltant de temàtiques relacionades amb el present i el futur social, econòmic i cultural de les nostres comarques. Com ha dit Rufach, tot i que poden semblar “dos problemes oposats -el despoblament i l’augment de la població- són dos problemes de la mateixa moneda, on la solució d’uns, pot ser la solució dels altres”. I ha posat en valor, que a través del seminari d’avui, com la jornada de la setmana passada, “es contribueixi a donar llum en aquesta foscor que reclamen tants alcaldes i alcaldesses des de fa molt de temps”. 

La jornada d’avui, que acull un centenar d’inscrits, s’articula en deu sessions en què, al llarg de tot el dia, diferents ponents reflexionen sobre la ruralitat històrica i les noves ruralitats. Així, després dels parlaments del president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, i de la presentació, que ha anat a càrrec de Carles Llop, director del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, doctor en Arquitectura i director del seminari, durant el matí s’han succeït les exposicions i col·loquis, la primera de les quals l’ha ofert Joan Nogué sobre ‘Refer l’imaginari rural... i l’urbà’.

Posteriorment, han intervingut Vanesa Freixa i Josep Sucarrats, que han parlat sobre ‘Viure avui al món rural. Experiència i reptes’, Iván Cabrera i José González-Cebrián Tello (‘Visions i models de repoblament’) i Jordi Franquesa i Josep Ramon Mòdol (‘La nova ruralitat a Catalunya. Prospectives per a un atles a temps real de la nova ruralitat’) .

L’activitat seguirà a la tarda amb Domènech Vila i Ramon Armengol (‘Desenvolupament econòmic i innovació’), Ignasi Grau i  Miquel Aran (‘Sòl rural: noves possibilitats a partir de l’agroecologia’), Benito Burgos i Rosa Cerarols (‘Cultura i noves ruralitats’), Pau Moragas i Josep Maria Escrivà (‘Els potencials d’activació socioeconòmica, ambiental i cultural des del paisatge’) i Francesc Boya i Mario Urrea (‘Noves polítiques i governança dels territoris neorurals)’. Un debat conjunt posarà la cloenda a la jornada.

Per demà, com ha quedat dit, s’ha programat una sortida als espais patrimonials de la pedra seca de Torrebesses que clourà amb un compendi de presentacions d’experiències i visions novetoses per a un nou desenvolupament del món rural.

El seminari ‘Mobilitzem-nos, món rural. Noves ruralitats per als territoris històrics’ està organitzat i patrocinat per la Fundació Privada Horitzons 2050. També hi col·laboren el Ministerio de Cultura y Deporte, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Torrebesses, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Grup de Recerca en Urbanisme, la Universitat de Lleida i la Universitat Politècnica de València. L’objectiu és aproximar-se i abordar el problema de l’augment de la població planetària i impulsar una reflexió sobre el seu impacte en el territori, així com plantejar possibles estratègies orientades cap a noves territorialitats.