INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS Administracions públiques Lleida Lleida
Centre d'estudis

Velles realitats i noves oportunitats

30/05/2020
Cada any, en un període de vacances com és Setmana Santa, la Ribagorça en particular i la resta de les comarques del Pirineu s’omplen de visitants i turistes en uns territoris en què bona part de d’aquest temps tenen una baixa densitat demogràfica, però que empreses, administracions i associacions fan nombroses activitats destinades a atreure més gent i a gaudir de diferents activitats de l’oci, la festa, la natura i el patrimoni d’aquesta comarca pirinenca. 
En aquest context turístic, en els darrers anys, el CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans organitzem, amb l’Ajuntament del Pont de Suert, una Setmana Santa Cultural amb sis conferències i una visita guiada pel territori. En una comarca, mancada d’infraestructures culturals —en ple 2020 encara no tenim ni Arxiu comarcal ni Museu comarcal, que dinamitzin i connectin aquest territori amb la resta de projectes, d’activitats i d’actuacions culturals catalanes—, aquestes activitats encara prenen més rellevància. A més a més, aquest any hauria servit per presentar la segona etapa de la revista Ripacurtia. Revista pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans, que, després de una dècada sense publicar-se, vam iniciar una segona etapa a finals de l’any passat de la mà d’Anem Editors i, en tot aquest temps, és l’única publicació periòdica anual de les comarques de la Ribagorça. 
A més a més, aquest any, teníem una altra novetat editorial: Edicions Salòria havia tret el número 8 de la col·lecció “Viatge Universal pel Pirineu”, que l’escriptor alturgellenc Joan Obiols i Puigpinós ha decicat a “La Ribagorza/La Ribagorsa/La Ribagorça Aragonesa”, i ens trobàvem preparant les presentacions per Setmana Santa a Areny de Noguera i Bonansa i, per Sant Jordi, a Benavarri. 
L’arribada de la pandèmia, ens ha fet anul·lar tota aquesta activitat, confinar-nos tots a casa i repensar el present i el futur del nostre món més proper. Ens hem hagut de reactivar i readaptar; ha estat el retorn a casa com a lloc exclusivament laboral i hem sortit a veure el món a través de les xarxes socials: facebook, twitter i instagram han servit per rellançar al món el consum cultural de km 0, per presentar en públic diferents recerques i articles del núm. 1 de la revista Ripacurtia; de rellançar instagram live i el canal de youtube fent els “Ripacurtia.Diàlegs”, per mostrar els projectes de pobles abandonats, el d’Erillcastell o el del llibre pirinenc. 
El confinament ens ha fet veure que, des de casa, podem seguir treballant i fent recerca sobre la línia P a l’Alta Ribagorça, o sobre geolocalització, toponímia i cartografia al municipi del Pont de Suert, i parlar i reflexionar sobre la cultura ribagorçana arribant molt més lluny. Ara estem en temps d’incertesa, i encara no sabem com ho farem o si ho podem fer: l’1 d’agost tenim l’11a edició de la jornada cultural Coneix la Terreta a la Torre de Tamúrcia, amb una edició de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic; al setembre, un curs sobre les antigues mines de Malpàs i també les Jornades i algun acte sobre la commemoració dels 125 anys del naixement de la Palmira Jaquetti que va estar recollint cançons populars pels pobles de la Ribagorça i el Pallars, entre d’altres comarques.  
Mentre esperem que arribi una nova normalitat, hem d’analitzar si als nostres pobles hi haurà prou espai i públic per seguir fent activitats culturals com abans, si solament podrem fer les que es realitzin a l’aire lliure o si, simplement, hem de deixar el món real per al 2021. 
El que sí que queda clar és que amb les plataformes digitals i amb les xarxes socials seguirem  divulgant i treballant perquè la cultura ribagorçana arribi a tot aquell que estigui interessat i si podem trepitjar els camins, els pobles, els boscos, els rius i les muntanyes de la ribagorçana terra molt millor.