Història del panteó dels comtes d'Urgell

Gonzalvo i Bou, Gener
2007
978-84-8409-217-9
Col·lecció comtat d'Urgell
Número: 
5

Tipus Publicació: 
Llibre

Enquadernació: 
Rústica

Pàgines: 
100

Amplada/Alçada: 
17 X 24

Idioma/es: 
Català

Tipus Edició: 
Coedicions de l'IEI

DL: 
L-105-2207

Nota Venda: 
No es comercialitza a l'IEI.

Ressenya Obra: 
Aquesta obra pretén resseguir els orígens, la formació, l’evolució i l’espoli del panteó dinàstic més important dels comtes d’Urgell, ubicat al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, situat a l’actual comarca de la Noguera. Si bé Bellpuig ja adquireix la categoria de cenobi emblemàtic dels comtes urgellesos des de la seva fundació, la idea de bastir un veritable panteó dinàstic fou portada a terme pel comte Ermengol X, a començaments del segle XIV. És aleshores quan s’esculpeixen i es basteixen els magnífics sepulcres d’Ermengol VII, Dolça de Foix, Ermengol X, Cecília de Foix i el vescomte Àlvar. El conjunt funerari de Bellpuig és, sens dubte, una de les millors i més esplendoroses mostres de l’escultura gòtica catalana, amb un refinament estètic del més alt nivell, amb una bellesa que adquireix proporcions certament espectaculars. Els historiadors de l’art dels segles XIX i XX ja han posat de relleu l’altíssima qualitat i importància del conjunt funerari de Bellpuig de les Avellanes. Cal tenir en compte, però, que l’estudi dels orígens i la formació del mausoleu urgellès de Bellpuig topa amb una dificultat important: no tenim documentació de l’època que ens detalli la identificació concreta de cadascuna de les tombes per saber a quin personatge històric corresponen. Les descripcions més antigues del mausoleu de Bellpuig corresponen a Diego Monfar, insigne arxiver de l’arxiu reial de Barcelona, al segle XVII, i al pare Jaume Caresmar, religiós i abat de Bellpuig i la figura destacada de la gran escola historiogràfica de Bellpuig del segle XVIII. De fet, tota la historiografia posterior s’ha fonamentat en el testimoni de Jaume Caresmar. Finalment, cal recordar que aquesta obra visqué la penosa crònica de la venda de les grans escultures gòtiques de Bellpuig, ara fa poc més d’un segle (l’any 1906). Aquests fets lamentables motivaren el viatge sense retorn del conjunt funerari de Bellpuig cap als Estats Units i la seva actual exposició al Museu dels Claustres de Nova York.