CONFINAMENT

18/05/2020
Informen, els mitjans, que l’estat d’alarma no és el que preveu la legislació ordinària en emergències sanitàries. A la conca d'Òdena, es va ordenar el confinament el dia abans que es declarés aquesta, per iniciativa de la comunitat, i només amb autorització judicial, com preveu l'Article 8.6 de la jurisdicció de contenciosos. La comunitat és qui veu i viu de prop les coses i els bons resultats. L'exemple d'Alemanya: l'Estat coordina un marc general, i les decisions són de cada land. Més pesquis i respecte al poble.

Rifar-se la llei existent i suficient per fer la seva és indicador d'una larvada rebel·lió del poder contra el poble sobirà, i més amb les formes histriòniques i ridícules del muntatge de “la autoridad competente”. Sense afegir "militar por supuesto", però dient declarar la guerra al virus, integrant militars en un boirós comitè de crisi o així, que animaven la lluita contra el Covid 19 amb arengues casernàries, i traient l'exèrcit al carrer. Un avís en tota regla de "por donde andan los tiros". La guerra real és contra els que tenen competències apropiant-se-les, i contra les llibertats anul·lant-les. És el poder que volen: l’absolut de dictador, com el de la malaltia, fent viure la gent dues pors. Vergonyosa contribució a la pau social, que els importa un rave.

La gestió desordenada, la incompetència de "la autoridad competente", on primer és imposar la seva sense escoltar les comunitats, regne de la improvisació, les contradiccions, les mentides, els desastres, fins a ser el primer país en percentatge de morts i un dels primers en mentir. Perquè ells no han de rebre lliçons de ningú..., ni consells. També es confinen a si mateixos en la seva torre d’ivori, el dels queixals dels elefants del cap d'Estat caçador.

Quan compareix el "competente", el seu enrevessat discurs no il·lustra, estaborneix. Amagar la irracionalitat darrere de paraules és anar contra la raó, i el qui va contra la raó va contra la voluntat i la persona. Raó i voluntat són els pilars de la vida sempre matisats pels sentiments i per les emocions, que marquen el bon o mal humor, la química de l'organisme, en definitiva,
la salut.

Per tant, preguem Déu davant la que, en tant que faltats, en diuen nova normalitat, una ximpleria, perquè si una cosa és nova no és normal. El virus i els mals espirituals generats seguiran aquí. I el poder també.

Hug Banyeres, doctor en Filosofia