La història en confinament

11/06/2020
La crisi del coronavirus ha posat sobre al taula la necessitat de comptar amb l’anàlisi històrica per tal d’afrontar el futur de les nostres societats. Fa poc, l’historiador Anthony Seldon, vicerector de la Universitat de Buckingham, publicava un article on explicava com, cada cop, l’Administració té menys memòria històrica, fins i tot sobre les seves pròpies decisions. En aquest sentit, Seldon proposava que cada departament d’un Govern hauria de tenir una oficina de l’historiador en cap; una figura que assessoraria l’Administració i el Govern sobre quines decisions s’havien pres en el passat i quin resultat havien tingut. Conèixer el passat per afrontar el futur. Una proposta profundament vilariana, fontaniana, hereva del Marxisme heterodox i de l’Escola dels Annals francesa, als quals la historiografia catalana deu tant.

Davant dels reptes socials que vindran, la Digital History, o història digital, s’ha demostrat un pilar fonamental de la societat del coneixement. No hi podrà haver un investigador en cap sense una política pública de digitalització de la documentació històrica; sense xarxes de comunicació entre arxius, universitats i centres de recerca, que permetin circular eficaçment el saber i amb les quals es pugui realitzar investigacions històriques des de casa. La gradual digitalització del fons hemerogràfic de l’IEI és, doncs, un tresor d’un valor incalculable. Poder consultar des del sofà de casa L’Ideal o Vida Lleidatana és la millor garantia per a un futur on la història continuï tenint un paper protagonista: aquesta podrà estar en confinament, però seguirà essent una disciplina imprescindible per construir societats més justes i lliures.

Marc Macià. 

Historiador