Una oportunitat per arrelar-nos

13/05/2020
M’agradaria creure que després que tot això hagi passat, aconseguirem destriar millor el gra de la palla, pel que fa a la informació. Potser serem més exigents, tant en el fons com en les formes, i ens haurà cansat de tal manera el brogit mediàtic, tota la fressa de rumors i conspiranoies, que sabrem distingir els bocamolls a primer cop d’ull. Tothom pot imaginar múltiples conseqüències de la pandèmia en l’àmbit econòmic, social, ambiental, polític... Però, en qualsevol cas, els pronòstics els hauran de fer economistes, sociòlegs, geògrafs, ambientòlegs i politòlegs. Són els científics els qui han de posar a prova les respectives teories sobre cadascun d’aquests àmbits fàctics per mitjà de prediccions basades en les metodologies corresponents. No hi ha res més a dir aquí, si no volem córrer el risc d’esdevenir opinadors qualssevol, sofistes de baratillo, i d’estrafer el nostre gremi, que prou se les ha amb un ministre esdevingut caricatura de la nissaga socràtica. Tenim l’oportunitat de convèncer-nos que ha de parlar i mereix ser escoltat qui veritablement en sap.

En segon lloc, i si rescatar la veritat no fos prou guany, podem pensar en les conseqüències ètiques de tot plegat. Aquest és l’àmbit pròpiament filosòfic. D’això sí que en podem parlar, per bé que tot sistema ètic no és res per si mateix si no condueix a una pauta d’actuació. I em va bé reivindicar, en aquest punt, el que el 1943 deia Simone Weil enmig d’una situació traumàtica com va ser la Segona Guerra Mundial. En un llibre de lectura obligada aquests dies, L’arrelament1, ens indica que tota renaixença, tota reconstrucció després de l’ensulsiada, passa per la consciència del sofriment i la renúncia. Perquè és només des de l’experiència del sofriment i la renúncia que neix en la persona l’empatia i la compassió. I és a partir de l’empatia i la compassió que es genera l’acció social, solidària, la vertadera fraternitat que ens vincula en un tot, que ens hi arrela.

A aquesta pandèmia, hi hem arribat des d’una societat de consum on ni el sofriment ni la renúncia hi tenien cabuda. En no ser atractius per vendre res, han estat ocultats, proscrits, silenciats. El somni occidental ens feia creure blindats. No obstant això, el dolor físic existeix i ens fa conscients de la veritat de la condició humana, ens revela que la nostra autonomia és enganyosa, ja que estem sotmesos a la necessitat mecànica, a les lleis que regeixen l'ordre del món, que fan que l'ésser humà sigui un ser vulnerable, fràgil i mortal.

Se m’acut que potser en traurem això: recuperar el valor de la veritat i fer-nos conscients de la nostra vulnerabilitat. Però temo ser massa optimista.

Eduard Batlle (@batlle_e) Professor de filosofia i poeta

1 WEIL, Simone: L’arrelament. Preludi a una declaració dels deures envers l’ésser humà. Barcelona: Edicions de 1984, 2016.