VALORS FRANCISCANS I LA COVID-19
07/05/2020
LLIÇONS FRANCISCANES DE LA COVID-19.
Tots estaríem d´acord en què els principals valors franciscans (encara que podrien ser extrapolables a altres àmbits) són la fraternitat, la pobresa, la humilitat, l´oració i una concepció de l´alegria. Perdoneu la meva pedanteria, no és la meva intenció descobrir la sopa d´alls, sinó la de transmetre com aquesta desgràcia que ha estat la pandèmia de la Covid-19 m´ha fet reflexionar sobre els valors franciscans, la seva actualitat i la necessitat de portar-los a terme en la nostra vida diària quan aquesta es normalitzi (siguem creients o no, en tant que crec que aquests valors són, en la seva majoria, universals).
Anem a pams. Segurament el valor referència del franciscanisme és la fraternitat i aquests dies que hem estat confinats hem pogut observar com allò que passa a un germà situat a milers de quilòmetres ens afecta. Sempre ha estat així però, ara més que mai, en som conscients. També hem pogut veure la necessitat de la solidaritat entre tots els humans del món per fer front als grans problemes i que intentar solucionar-los de forma individual ens porta al desastre global, a la incompetència, la por i la desesperança. Per altra banda les trucades telefòniques, o a través d´altres mitjans tecnològics, s´ha demostrat que són molt necessàries per a mantenir l´ànim. Un cop més, doncs, la fraternitat efectiva es demostra com una de les millors eines humanitzadores. També hem pogut observar com l´activitat de moltes persones que voluntàriament dediquen el seu temps lliure a l´ajuda dels veïns i conciutadans s´ha convertit en quelcom imprescindible, vital i, per tant, quelcom de primera necessitat. Així, doncs, l´esperit fratern tan característic de l´esperit franciscà (encara que no únicament ni exclusivament propi del franciscanisme) és l´eina fonamental per a ser humans, per a convertir-nos en humans, per a desenvolupar-nos com a humans i per a viure com a humans.
No podem oblidar el valor de la humilitat. La Covid-19 ha posat de manifest la nostra debilitat, que no som gran cosa i que, en qualsevol moment, tot el que tenim, tot allò que presumptament ens dona la seguretat, desapareix, es fon en un no-res. Però no sols això, sinó que hem vist com han estat els més humils els que han sustentat la nostra civilització, la nostra manera de viure. Han estat les caixeres del supermercat, les persones que es dediquen a reposar el menjar o a netejar els edificis clau, els escombriaires i, sobretot, les infermeres les quals han fet més humana la vida durant aquests durs dies.
Una altra lliçó de tota aquesta tragèdia és que ha fet visible que moltes de les “necessitats” que aparentment tenim no són autèntiques necessitats. Quan es va anunciar el confinament ningú va buscar joies sinó paper higiènic. Tota una metàfora. Per què no mantenir aquest criteri la resta de l´any? La germana mort va afectar rics i pobres. Altra cosa són les conseqüències de la crisi sanitària, però en aquest punt hi entra en joc el valor de la fraternitat del que ja he parlat. No defenso la misèria sinó una vida allunyada de l´ostentanció, de l´opulència, del consumisme pel consumisme i d´un capitalisme salvatge que destrueix no sols la fraternitat i la dignitat humana sinó el mateix ecosistema terraqui de forma global. No deixa de ser curiós i molt cridaner el comportament dels animals en estat salvatge ara que els humans ens hem quedat a casa. Tota una lliçó però també una crida a la reflexió del que estem fent i com ho estem fent amb tota la resta de la creació.
Finalment voldria dir quelcom sobre la perfecta alegria franciscana fonamentada, principalment, en el concepte d´agraïment. Agraïment a Déu per la vida, per allò que hem pogut gaudir i pel temps que ho hem fet, per les sortides de sol, pel vermut del diumenge o, perquè no dir-ho, per la cerveseta en una terrassa una tarda calorosa d´agost. Per la gent que hem conegut, per tot allò que hem pogut compartir; per tot el positiu, pel tot el perdó rebut i per tot el perdó donat. També agrair als amics amb els que hem compartit el meravellós viatge que és el viure .
Finalment sols indicar que aquests dies haurien de servir també per poder (almenys per als cristians) dedicar un temps a un diàleg íntim i sincer amb Déu, a una oració fruit d´un exercici d´introspecció serè i sincer i que ens hagi portat, en la mesura del possible, al descobriment del jo més profund, en fer sortir a la llum la veracitat i l´autenticitat de la nostra fe. Per als agnòstics i ateus hauria de servir per dirigir la mirada al nostre interior i reflexionar sobre la nostra realitat, les nostres accions i el nostre entorn. Sobre el que fem bé i el que no com a individus i com a societat. No perdem tot allò positiu que ens ha portat, enmig de tot el negatiu, aquesta pandèmia.
Salut, Pau i Bé. Josep Serra i Sales.
Tots estaríem d´acord en què els principals valors franciscans (encara que podrien ser extrapolables a altres àmbits) són la fraternitat, la pobresa, la humilitat, l´oració i una concepció de l´alegria. Perdoneu la meva pedanteria, no és la meva intenció descobrir la sopa d´alls, sinó la de transmetre com aquesta desgràcia que ha estat la pandèmia de la Covid-19 m´ha fet reflexionar sobre els valors franciscans, la seva actualitat i la necessitat de portar-los a terme en la nostra vida diària quan aquesta es normalitzi (siguem creients o no, en tant que crec que aquests valors són, en la seva majoria, universals).
Anem a pams. Segurament el valor referència del franciscanisme és la fraternitat i aquests dies que hem estat confinats hem pogut observar com allò que passa a un germà situat a milers de quilòmetres ens afecta. Sempre ha estat així però, ara més que mai, en som conscients. També hem pogut veure la necessitat de la solidaritat entre tots els humans del món per fer front als grans problemes i que intentar solucionar-los de forma individual ens porta al desastre global, a la incompetència, la por i la desesperança. Per altra banda les trucades telefòniques, o a través d´altres mitjans tecnològics, s´ha demostrat que són molt necessàries per a mantenir l´ànim. Un cop més, doncs, la fraternitat efectiva es demostra com una de les millors eines humanitzadores. També hem pogut observar com l´activitat de moltes persones que voluntàriament dediquen el seu temps lliure a l´ajuda dels veïns i conciutadans s´ha convertit en quelcom imprescindible, vital i, per tant, quelcom de primera necessitat. Així, doncs, l´esperit fratern tan característic de l´esperit franciscà (encara que no únicament ni exclusivament propi del franciscanisme) és l´eina fonamental per a ser humans, per a convertir-nos en humans, per a desenvolupar-nos com a humans i per a viure com a humans.
No podem oblidar el valor de la humilitat. La Covid-19 ha posat de manifest la nostra debilitat, que no som gran cosa i que, en qualsevol moment, tot el que tenim, tot allò que presumptament ens dona la seguretat, desapareix, es fon en un no-res. Però no sols això, sinó que hem vist com han estat els més humils els que han sustentat la nostra civilització, la nostra manera de viure. Han estat les caixeres del supermercat, les persones que es dediquen a reposar el menjar o a netejar els edificis clau, els escombriaires i, sobretot, les infermeres les quals han fet més humana la vida durant aquests durs dies.
Una altra lliçó de tota aquesta tragèdia és que ha fet visible que moltes de les “necessitats” que aparentment tenim no són autèntiques necessitats. Quan es va anunciar el confinament ningú va buscar joies sinó paper higiènic. Tota una metàfora. Per què no mantenir aquest criteri la resta de l´any? La germana mort va afectar rics i pobres. Altra cosa són les conseqüències de la crisi sanitària, però en aquest punt hi entra en joc el valor de la fraternitat del que ja he parlat. No defenso la misèria sinó una vida allunyada de l´ostentanció, de l´opulència, del consumisme pel consumisme i d´un capitalisme salvatge que destrueix no sols la fraternitat i la dignitat humana sinó el mateix ecosistema terraqui de forma global. No deixa de ser curiós i molt cridaner el comportament dels animals en estat salvatge ara que els humans ens hem quedat a casa. Tota una lliçó però també una crida a la reflexió del que estem fent i com ho estem fent amb tota la resta de la creació.
Finalment voldria dir quelcom sobre la perfecta alegria franciscana fonamentada, principalment, en el concepte d´agraïment. Agraïment a Déu per la vida, per allò que hem pogut gaudir i pel temps que ho hem fet, per les sortides de sol, pel vermut del diumenge o, perquè no dir-ho, per la cerveseta en una terrassa una tarda calorosa d´agost. Per la gent que hem conegut, per tot allò que hem pogut compartir; per tot el positiu, pel tot el perdó rebut i per tot el perdó donat. També agrair als amics amb els que hem compartit el meravellós viatge que és el viure .
Finalment sols indicar que aquests dies haurien de servir també per poder (almenys per als cristians) dedicar un temps a un diàleg íntim i sincer amb Déu, a una oració fruit d´un exercici d´introspecció serè i sincer i que ens hagi portat, en la mesura del possible, al descobriment del jo més profund, en fer sortir a la llum la veracitat i l´autenticitat de la nostra fe. Per als agnòstics i ateus hauria de servir per dirigir la mirada al nostre interior i reflexionar sobre la nostra realitat, les nostres accions i el nostre entorn. Sobre el que fem bé i el que no com a individus i com a societat. No perdem tot allò positiu que ens ha portat, enmig de tot el negatiu, aquesta pandèmia.
Salut, Pau i Bé. Josep Serra i Sales.