La resposta a l'emergència sanitària de la COVID-19
12/05/2020
Trobar un tractament, i, en el seu cas, la vacuna contra la COVID-19, és una prioritat en l'àmbit mundial. Mai no ens havíem trobat en aquesta tessitura i cal una reacció urgent i global per trobar tractaments que siguin efectius en el control de la pandèmia i la vacuna que ens protegeixi contra el virus. Davant del repte que suposa aquesta infecció, grups de recerca de tot el món, en col·laboració, han iniciat projectes diversos per a la identificació de fàrmacs que siguin efectius per controlar la malaltia i en el seu cas evitar la infecció. Si bé la identificació de nous fàrmacs és una de les línies de treball de molts grups, la urgència del moment no permet dilatar en el temps la seva validació a través d'assajos clínics, que, en el millor dels casos, permetrien una aplicació pràctica en els anys vinents. És per això que diverses línies de recerca han centrat el seu interès en la comprovació de fàrmacs que ja són al mercat i que també podrien ser efectius contra la COVID-19. Fruit d'aquesta estratègia és una iniciativa de l’OMS que proposa un assaig clínic en col·laboració a escala mundial per avaluar la potencialitat en la lluita contra la COVID-19 de la cloroquina i els seus derivats, i d’antiretrovirals com els utilitzats en la lluita contra el VIH/sida.
Probablement fa tan sols uns quants mesos que molt poca gent havia sentit algun cop el nom "cloroquina". Avui el trobem en tots els noticiaris, revistes i diaris i si posem la paraula "cloroquina" al cercador del web apareixen gairebé 3,5 milions de documents, dels quals 2,7 milions fan referència al coronavirus. D'on ve aquest interès? Que és la cloroquina? La cloroquina és un fàrmac utilitzat des de fa temps en el control de la malària, i es pren de manera puntual si s’ha de viatjar a regions on la malària és endèmica. Tanmateix, aquest fàrmac es va demostrar efectiu en el tractament de malalties autoimmunes com l'artritis reumatoide o el lupus. En aquests casos els pacients la prenen de manera continuada sota un estricte control mèdic. Més enllà d'aquestes aplicacions, la cloroquina, o molècules derivades d'ella, té acció antivírica, tant pel que fa a evitar la infecció com per minorar-ne els efectes.
Segons sembla, la cloroquina o altres molècules derivades d'ella poden bloquejar l’entrada del virus SARS-CoV-2 a la cèl·lula humana, bé perquè inhibeix la síntesi de la proteïna de la superfície cel·lular que el virus ha de reconèixer per entrar (i que s’anomena ACE2) o bé perquè directament bloqueja la penetració física del virus dins la cèl·lula. Amb aquestes evidències experimentals, dos grups de recerca, un a la Xina i l'altre a França, van realitzar assajos clínics amb pacients amb COVID-19 per avaluar l'eficàcia del fàrmac. Els resultats van ser positius, i el tractament amb hidroxicloroquina, una variant del fàrmac, va millorar significativament la progressió dels malalts. A partir d'aquests resultats, nombrosos països van incorporar aquest tractament als pacients de COVID-19. Tot i això, els assajos clínics que suporten l'ús de la hidroxicloroquina han estat criticats per la seva falta de rigor, i la mateixa OMS es manté expectant quant a la seva utilització. En l'actualitat, diverses desenes d'assajos clínics arreu del món estan avaluant l'ús de la hidroxicloroquina com a agent profilàctic i en el tractament dels malalts afectats per la COVID-19. Els resultats s'esperen en les pròximes setmanes o mesos.
El segon grup de fàrmacs existents que està en avaluació està format per agents antivirals amb noms tan peculiars com Remdesivir, Lopinavir o Ritonavir. El primer, Remdesivir, ha estat utilitzat contra el virus de l’Ebola, entre d’altres. És un anàleg de nucleòtids, és a dir, s'assembla als components bàsics, anomenats nucleòtids, que constitueixen el material genètic del virus, sigui aquest ADN o ARN. La supervivència i propagació d'un virus depèn que aquest es repliqui de manera eficient dins la cèl·lula que ha infectat. Aquesta replicació implica la síntesi activa i en gran quantitat del material genètic del virus, que en el cas dels coronavirus es tracta d'ARN. Per dur a terme aquesta síntesi cal disposar dels nucleòtids, que són el seu component bàsic. Doncs bé, el Remdesivir pot interferir en aquest procés donat que, en la síntesi de l'ARN del virus, s'incorpora una molècula del fàrmac en lloc del nucleòtid corresponent, aleshores la síntesi del material genètic del nou virus queda interrompuda, i en absència de síntesi d'ARN no es poden formar noves partícules de virus.
Finalment, el Lopinavir/Ritonavir són dos antivirals de la família dels inhibidors de la proteasa, utilitzats en el tractament de pacients amb VIH. Les proteases són proteïnes que tallen altres proteïnes. Tant el VIH com el SARS-CoV-2 tenen cadascun la seva pròpia proteasa, necessària per tallar i ‘madurar’ les altres proteïnes del virus que s’hauran d’incorporar a les noves partícules víriques que es formen dins la cèl·lula infectada. Com el seu nom indica, l'acció farmacològica dels inhibidors de la proteasa consisteix a inhibir l'activitat d’aquesta proteasa del virus. Per tant, en presència d’aquests fàrmacs inhibidors, si les proteïnes no són tallades correctament els nous virus no es podran formar i la infecció s’interromp.
Agències del medicament de diversos països han aprovat, en situació d'emergència, l'ús del Remdesivir, després que assajos clínics hagin demostrat la seva eficàcia com a tractament de la COVID-19. Els resultats indiquen que els pacients que han rebut aquest fàrmac es recuperen abans de la infecció i que la mortalitat es veu reduïda. Pel que fa al Lopinavir/Ritonavir, els resultats no han estat tan positius i la seva eficàcia en el tractament contra la COVID-19 encara està per determinar.
Al llarg d'aquests pocs mesos en què la pandèmia de la COVID-19 assola el món, tot i sota una situació d'estrès i emergència, hem après molt de la biologia i l'estructura del virus i del maneig de la infecció. Tot i els nombrosos esforços que s'han posat a escala mundial, encara no disposem d'un tractament efectiu contra el virus i la possibilitat d'obtenir una vacuna és encara llunyana en el temps. Ens enfrontem a un repte sanitari de dimensions mundials, però, a diferència d'altres vegades en la història de la humanitat, la capacitat actual de resposta és infinitament superior.
TITULARS:
Davant la pandèmia de la COVID-19 el possible ús de fàrmacs ja utilitzats contra altres patògens pot ser una primera estratègia de xoc per tractar la malaltia
El Remdesivir, un antiviral que es va desenvolupar arran de la infecció pel virus de l’Ebola, ha aportat resultats esperançadors en uns primers assajos enfront del coronavirus, causant de la COVID-19
Probablement fa tan sols uns quants mesos que molt poca gent havia sentit algun cop el nom "cloroquina". Avui el trobem en tots els noticiaris, revistes i diaris i si posem la paraula "cloroquina" al cercador del web apareixen gairebé 3,5 milions de documents, dels quals 2,7 milions fan referència al coronavirus. D'on ve aquest interès? Que és la cloroquina? La cloroquina és un fàrmac utilitzat des de fa temps en el control de la malària, i es pren de manera puntual si s’ha de viatjar a regions on la malària és endèmica. Tanmateix, aquest fàrmac es va demostrar efectiu en el tractament de malalties autoimmunes com l'artritis reumatoide o el lupus. En aquests casos els pacients la prenen de manera continuada sota un estricte control mèdic. Més enllà d'aquestes aplicacions, la cloroquina, o molècules derivades d'ella, té acció antivírica, tant pel que fa a evitar la infecció com per minorar-ne els efectes.
Segons sembla, la cloroquina o altres molècules derivades d'ella poden bloquejar l’entrada del virus SARS-CoV-2 a la cèl·lula humana, bé perquè inhibeix la síntesi de la proteïna de la superfície cel·lular que el virus ha de reconèixer per entrar (i que s’anomena ACE2) o bé perquè directament bloqueja la penetració física del virus dins la cèl·lula. Amb aquestes evidències experimentals, dos grups de recerca, un a la Xina i l'altre a França, van realitzar assajos clínics amb pacients amb COVID-19 per avaluar l'eficàcia del fàrmac. Els resultats van ser positius, i el tractament amb hidroxicloroquina, una variant del fàrmac, va millorar significativament la progressió dels malalts. A partir d'aquests resultats, nombrosos països van incorporar aquest tractament als pacients de COVID-19. Tot i això, els assajos clínics que suporten l'ús de la hidroxicloroquina han estat criticats per la seva falta de rigor, i la mateixa OMS es manté expectant quant a la seva utilització. En l'actualitat, diverses desenes d'assajos clínics arreu del món estan avaluant l'ús de la hidroxicloroquina com a agent profilàctic i en el tractament dels malalts afectats per la COVID-19. Els resultats s'esperen en les pròximes setmanes o mesos.
El segon grup de fàrmacs existents que està en avaluació està format per agents antivirals amb noms tan peculiars com Remdesivir, Lopinavir o Ritonavir. El primer, Remdesivir, ha estat utilitzat contra el virus de l’Ebola, entre d’altres. És un anàleg de nucleòtids, és a dir, s'assembla als components bàsics, anomenats nucleòtids, que constitueixen el material genètic del virus, sigui aquest ADN o ARN. La supervivència i propagació d'un virus depèn que aquest es repliqui de manera eficient dins la cèl·lula que ha infectat. Aquesta replicació implica la síntesi activa i en gran quantitat del material genètic del virus, que en el cas dels coronavirus es tracta d'ARN. Per dur a terme aquesta síntesi cal disposar dels nucleòtids, que són el seu component bàsic. Doncs bé, el Remdesivir pot interferir en aquest procés donat que, en la síntesi de l'ARN del virus, s'incorpora una molècula del fàrmac en lloc del nucleòtid corresponent, aleshores la síntesi del material genètic del nou virus queda interrompuda, i en absència de síntesi d'ARN no es poden formar noves partícules de virus.
Finalment, el Lopinavir/Ritonavir són dos antivirals de la família dels inhibidors de la proteasa, utilitzats en el tractament de pacients amb VIH. Les proteases són proteïnes que tallen altres proteïnes. Tant el VIH com el SARS-CoV-2 tenen cadascun la seva pròpia proteasa, necessària per tallar i ‘madurar’ les altres proteïnes del virus que s’hauran d’incorporar a les noves partícules víriques que es formen dins la cèl·lula infectada. Com el seu nom indica, l'acció farmacològica dels inhibidors de la proteasa consisteix a inhibir l'activitat d’aquesta proteasa del virus. Per tant, en presència d’aquests fàrmacs inhibidors, si les proteïnes no són tallades correctament els nous virus no es podran formar i la infecció s’interromp.
Agències del medicament de diversos països han aprovat, en situació d'emergència, l'ús del Remdesivir, després que assajos clínics hagin demostrat la seva eficàcia com a tractament de la COVID-19. Els resultats indiquen que els pacients que han rebut aquest fàrmac es recuperen abans de la infecció i que la mortalitat es veu reduïda. Pel que fa al Lopinavir/Ritonavir, els resultats no han estat tan positius i la seva eficàcia en el tractament contra la COVID-19 encara està per determinar.
Al llarg d'aquests pocs mesos en què la pandèmia de la COVID-19 assola el món, tot i sota una situació d'estrès i emergència, hem après molt de la biologia i l'estructura del virus i del maneig de la infecció. Tot i els nombrosos esforços que s'han posat a escala mundial, encara no disposem d'un tractament efectiu contra el virus i la possibilitat d'obtenir una vacuna és encara llunyana en el temps. Ens enfrontem a un repte sanitari de dimensions mundials, però, a diferència d'altres vegades en la història de la humanitat, la capacitat actual de resposta és infinitament superior.
TITULARS:
Davant la pandèmia de la COVID-19 el possible ús de fàrmacs ja utilitzats contra altres patògens pot ser una primera estratègia de xoc per tractar la malaltia
El Remdesivir, un antiviral que es va desenvolupar arran de la infecció pel virus de l’Ebola, ha aportat resultats esperançadors en uns primers assajos enfront del coronavirus, causant de la COVID-19