QUE SÓN ELS CORONAVIRUS?
26/04/2020
Els coronavirus són una família de virus que contenen com a material genètic una molècula d'àcid ribonucleic (ARN) recoberta per proteïnes i per sobre tenen un embolcall format per una membrana de la què surten altres proteïnes que formen les espines. Aquestes, li donen al virus la forma de corona característica de la qual prové el nom.
Els virus no són cèl·lules, sinó que necessiten les cèl·lules que infecten per poder multiplicar-se, aprofitant els components que en condicions normals la cèl·lula utilitzaria per funcionar i dividir-se ella mateixa. Per això, els antibiòtics que s'utilitzen per tractar les infeccions per bacteris –que sí són cèl·lules- no són útils per tractar les infeccions per coronavirus ni per altres tipus de virus.
El fet que la informació genètica del coronavirus resideixi en una molècula d'ARN i no d'àcid desoxiribonucleic o ADN (com passa en els organismes constituïts per cèl·lules) és molt important en termes epidemiològics. En efecte, quan una molècula d'ARN es replica hi ha més tendència a què es cometin errors que quan es replica l'ADN.
En termes genètics, error vol dir mutació, i una mutació significa la possibilitat d'evolucionar. Per tant, els coronavirus evolucionen amb més rapidesa de la que ho fan altres virus que tenen ADN com a material genètic o de la que ho fan els organismes constituïts per cèl·lules. Però si baixem al detall, els que muten i evolucionen són els gens, i entre aquests s’hi troba el que codifica la proteïna que forma les espines del virus.
Aquesta proteïna, anomenada proteïna S, és la que el coronavirus utilitza per reconèixer en primera instància les molècules de la superfície de la cèl·lula a la qual infectarà, i aquesta capacitat de reconeixement és la que marcarà a cada espècie de coronavirus el tipus de cèl·lula que podrà infectar i de quina espècie animal serà. Si l'espina S muta, a vegades s'obre la possibilitat que el coronavirus mutat pugui infectar una espècie animal nova, el que en termes simples diem 'saltar la barrera d'espècie'.
Això és el que ha succeït en el cas de la Covid-19. Per cert, aquest darrer és el nom de la malaltia, i al coronavirus causant li diem SARS-CoV-1. Doncs bé, la majoria de coronavirus coneguts són espècies que originalment infecten els muricecs, algunes de les quals han trencat aquesta barrera d'espècie.
A dia d’avui es coneixen set espècies de coronavirus que infecten als humans. Quatre d'elles causen infeccions respiratòries suaus, essent responsables d'entre el 20 i el 30% dels refredats comuns. Un altre va causar les epidèmies de la malaltia respiratòria aguda coneguda com a SARS, dels anys 2002 i 2003, havent acumulat mutacions que li van permetre passar dels muricecs a la civeta i d'aquesta als humans, per desaparèixer després del 2003.
Un altre coronavirus va produir l'epidèmia aguda de MARS –una altra infecció respiratòria greu- de l'any 2012 a l’Orient Mitjà, havent passat dels muricecs al dromedari i d'aquí als humans. El setè coronavirus d'humans és el SARS-CoV-2, i el seu historial evolutiu encara s'està investigant.
Els virus no són cèl·lules, sinó que necessiten les cèl·lules que infecten per poder multiplicar-se, aprofitant els components que en condicions normals la cèl·lula utilitzaria per funcionar i dividir-se ella mateixa. Per això, els antibiòtics que s'utilitzen per tractar les infeccions per bacteris –que sí són cèl·lules- no són útils per tractar les infeccions per coronavirus ni per altres tipus de virus.
El fet que la informació genètica del coronavirus resideixi en una molècula d'ARN i no d'àcid desoxiribonucleic o ADN (com passa en els organismes constituïts per cèl·lules) és molt important en termes epidemiològics. En efecte, quan una molècula d'ARN es replica hi ha més tendència a què es cometin errors que quan es replica l'ADN.
En termes genètics, error vol dir mutació, i una mutació significa la possibilitat d'evolucionar. Per tant, els coronavirus evolucionen amb més rapidesa de la que ho fan altres virus que tenen ADN com a material genètic o de la que ho fan els organismes constituïts per cèl·lules. Però si baixem al detall, els que muten i evolucionen són els gens, i entre aquests s’hi troba el que codifica la proteïna que forma les espines del virus.
Aquesta proteïna, anomenada proteïna S, és la que el coronavirus utilitza per reconèixer en primera instància les molècules de la superfície de la cèl·lula a la qual infectarà, i aquesta capacitat de reconeixement és la que marcarà a cada espècie de coronavirus el tipus de cèl·lula que podrà infectar i de quina espècie animal serà. Si l'espina S muta, a vegades s'obre la possibilitat que el coronavirus mutat pugui infectar una espècie animal nova, el que en termes simples diem 'saltar la barrera d'espècie'.
Això és el que ha succeït en el cas de la Covid-19. Per cert, aquest darrer és el nom de la malaltia, i al coronavirus causant li diem SARS-CoV-1. Doncs bé, la majoria de coronavirus coneguts són espècies que originalment infecten els muricecs, algunes de les quals han trencat aquesta barrera d'espècie.
A dia d’avui es coneixen set espècies de coronavirus que infecten als humans. Quatre d'elles causen infeccions respiratòries suaus, essent responsables d'entre el 20 i el 30% dels refredats comuns. Un altre va causar les epidèmies de la malaltia respiratòria aguda coneguda com a SARS, dels anys 2002 i 2003, havent acumulat mutacions que li van permetre passar dels muricecs a la civeta i d'aquesta als humans, per desaparèixer després del 2003.
Un altre coronavirus va produir l'epidèmia aguda de MARS –una altra infecció respiratòria greu- de l'any 2012 a l’Orient Mitjà, havent passat dels muricecs al dromedari i d'aquí als humans. El setè coronavirus d'humans és el SARS-CoV-2, i el seu historial evolutiu encara s'està investigant.