REFLEXIÓ SOBRE LA PANDÈMIA

28/05/2020
No he pogut atendre la petició de la benvolguda Anna fins avui. He llegit el seu escrit sobre el trist ajornament de la jornada de Ciència al Carrer i els articles de Josep Clotet i Antonio López. Tots tres magnífiques reflexions, que es complementen i deixen poc marge per afegir res de nou, que valgui la pena. Una de les coses que s’aprèn quan estàs en situació d’ emergència és que la paraula en va es fa insofrible.
Per començar vull recollir idees dels tres escrits que em sembla interessant potenciar. Diu l’Anna que “Alguns dels/de les joves que van participar en les primeres edicions de Ciència al Carrer son ara científics consumats de disciplines molt diverses. Per la Fira? No ho sabrem mai...”. Per què no els ho preguntem?, suggereixo. Se’ls podria demanar que expliquessin en quin punt i en què de la seva trajectòria científic-vital influí la jornada de Ciència al Carrer. Alternativament o complementària, organitzar un col·loqui amb ells/elles, on, en un diàleg públic, exposessin tals idees podria ser una opció.
En Josep Clotet toca un punt que em sembla essencial per al país: la pandèmia ha posat el dit a la nafra del nostre teixit industrial. La dependència del turisme ens ha deixat a la intempèrie. Cal fomentar l’esperit emprenedor. És urgent. Cal potenciar la formació professional. És urgent. Tot el que es pugui fer des de la Secció de Ciències per sensibilitzar la societat i els polítics és poc.
Aquest darrer punt em suggereix un punt en el qual en la nostra Secció s’havia treballat poc i caldria revisar: sensibilitzar els polítics. Normalment ells no venen a les nostres xerrades. Tenen coses més importants a fer, és clar. Per què no els fem venir nosaltres? Per què no els interpel·lem directament? Una de les coses que hem après aquests dies tan tristos i desconcertants ha estat no solament la nostra fragilitat sinó també la de la classe política. Hi ha hagut mancances importants: per exemple, la gestió de les residències de gent gran davant el virus, però no s’ ha produït cap dimissió. Cal ser més exigents amb la classe política. La nostra Secció hauria de treballar en aquest sentit. Amb els polítics de tots colors, naturalment: els del govern i els de l’oposició.
L’amic Antoni López explica com la pandèmia ens ha confrontat amb la nostra feblesa, ens ha fet més humils. Totalment d’acord. I té por que, en el futur, l’abús de rumors i notícies falses i/o poc documentades no ens retorni a l’època medieval. Vet aquí una altra tasca que podríem engegar en el futur: amb altres seccions, de forma coordinada, contribuir a aclarir conceptes. Compensant la desinformació.
En qualsevol cas, sembla clar que confiar en el fet que les coses canviaran sense esforç i que la gent tindrà una nova jerarquia de valors de manera automàtica a partir d’ara és una pura entelèquia. Haurem de seguir treballant per intentar que la nostra societat, sobretot els nostres joves, vagin per camins que ens semblin positius. I en això també la Secció té molt camp per córrer.

Josep Varela i Serra