Guia del fons del llegat Josep Alfons Tarragó Pleyan
1. Àrea d'identificació
1.1.- Codi de referència
CATSAIEI TAR
1.2.- Títol
Josep Alfons Tarragó Pleyan (fons)
1.3.- Dates de la documentació
Conté: 1799-1982
(Nota: Es tracta d’un document manuscrit de l’any 1799 sobre documentació referida als ordes religiosos dels templers i hospitalaris)
1.4.- Nivell de descripció
Fons
1.5.- Volum de la unitat de descripció
caixes 16 m (147 capses) paper (fons)
2.- Àrea de context
2.1.- Nom del productor
Josep Alfons Tarragó Pleyan
2.2.- Història del productor
Josep Alfons Tarragó Pleyán neix el 30 de juny de 1916, en el número 10 del carrer Major de Lleida, en el si d'una família molt lligada a la ciutat ja que el seu avi Josep Pleyàn de Porta havia estat un prestigiós historiador, poeta, periodista i cronista oficial de la ciutat.
Les obres del seu avi van iniciar-lo en l'interès per la història i la investigació. Les visites a l'arxiu de la Paeria durant les vacances d'estiu eren constants, allí compartia coneixements amb el doctor Roca Lletjos, el Pare Sanaüja, Antoni Bergós i tants d'altres. Aquestes circumstàncies van anar forjant l'escriptor i investigador en que es convertiria més tard, duent a terme una gran activitat intel·lectual i cultural.
La seva activitat professional ha estat notable, quasibé sempre relacionada amb el camp de la cultura. Comença l'any 1939 com a professor del Instituto de Segunda Ensenyanza, passant més tard a ocupar el càrrec de Delegado en Lérida del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional des d'on va dur a terme una important tasca de localització i recuperació de fons, tant dels museus i arxius de la ciutat com de d'altres municipis de la província, que l'any 1938 havien estat traslladats a Saragossa per tal d'evitar possibles danys.
Va col·laborar estretament amb el president de la Diputació Sr. Porcioles i el diputat de cultura Sr. Sol Ballespí en la creació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 1942, del qual fou el redactor dels seus capítols fundacionals, ocupant, a partir de l'any 1950 i per oposició, la Secretaria General del Instituto de Estudios Ilerdenses. També fou president de la Sección de Investigaciones Bibliográficas, publicant nombrosos treballs d'investigació.
Entre els anys 1945-1953 fou Delegado Provincial de Educación Popular del Ministerio de Educación Nacional, també va ocupar el càrrec de Delegado Provincial de Información y Turismo a Lleida des de 1953 a 1970 i a Albacete de 1970 a 1975. Durant els anys 60 fou Teniente de Alcalde ponente del Ayuntamiento de Lérida. De 1977 a 1982 va estar al front de la Delegación Provincial del Ministerio de Cultura i finalment fou Delegado Provincial de Educación y Cultura fins a la seva mort el 14 de gener de 1983.
2.3.- Història Arxivística
El fons Josep Alfons Tarragó Pleyan fou cedit a l'Institut d'Estudis Ilerdencs pels marmessors del seu testament, els senyors Ramon Anadón Pintó, Prim Bertran Roige, Francesc Rabasa Reimat i Ramir Viola Gonzàlez.
Era lògic que l’Institut acollís el seu llegat donada la seva llarga relació amb la institució, tota vegada que en fou el seu Secretari General.
En l'acta de la sessió del Consell Permanent amb data 13 d'octubre de 1983, on es fa constar la donació d'aquest llegat, es proposa la creació d'una comissió per "...fer escorcoll dels documents...". Aquesta comissió, en la que també hi figura la vídua de J.A. Tarragó, encarrega la tasca de classificar la documentació a un becari contractat a tal efecte.
El 4 de juliol de 1985 es fa el lliurament de l'inventari del fons als marmessors del llegat. La classificació d'aquest primer inventari la poden associar en bona mesura al Sistema de Classificació Decimal Universal.
2.4.- Dades sobre l’ingrés
En l’acta de la sessió del Consell Permanent de l’IEI , amb data 13 d’octubre de 1983, es fa constar la donació del llegat.
3.- Àrea del contingut i estructura
3.1.- Abast i contingut:
En el llegat Tarragó hi podem diferenciar quatre grups de documents, de naturalesa diferent sobre els quals s'ha establert l'organització i classificació de tot el conjunt.
Un primer grup constitueix tota la seva producció escrita, estudis i investigacions. Gran part d'aquesta documentació respon clarament a treballs, esborranys o projectes inacabats. També s'inclou en aquest apartat els treballs d'autors coetanis.
Un segon grup integra tota la documentació que presenta la seva trajectòria professional, correspondència amb institucions, nomenaments etc. Aquesta documentació constitueix un percentatge força elevat del volum total de la col·lecció documental.
El tercer grup aplega la documentació personal i privada del Sr. Tarragó, dividit en dues partsd'una banda la documentació familiar i d'una altra la seva en particular.
Finalment, el quart grup que hem anomenat genèricament "Col·leccions" agrupa un bon nombre de documents gràfics (fotografies, postals, targetes de felicitació,...)
3.2.- Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Conservació permanent.
3.3.- Increments
No estan previstos nous ingressos. És un fons tancat.
3.4.- Sistema d'organització
El Servei d'Arxiu i Llegats tot i plantejant-se la validesa d'un inventari com a únic instrument d'accés al fons del llegat, va decidir reorganitzar-lo en funció d'uns altres criteris de classificació.
En un primer moment es va dissenyar una base de dades documental utilitzant el programa CDS/ISIS, que ens ha permès tenir la documentació descrita a un nivell més ampli. Està previst, de cara al futur, introduir aquesta documentació al programa ALEPH, creant una nova base de dades, ja que hem constatat que la utilitat del programa CDS/ISIS no respon de manera satisfactòria a les nostres necessitats.
El fons està organitzat en base al següent quadre de classificació:
A ESTUDIS I RECOPILACIONS DOCUMENTALS
A.1 Bibliografia. Bibliofilia. Impressors
A.2 Religió
A.3 Etnografia. Folklore. Costums
A.4 Ensenyament. Cultura
A.5 Literatura: Narrativa. Teatre. Poesia
A.6 Art. Patrimoni artístic
A.7 Vida militar. Uniformes
A.8 Ciències naturals. Agricultura. Ramaderia
A.9 Ciències aplicades. Medicina. Tècnica
A.10 Excursionisme
A.11 Ciències humanes
B DOCUMENTACIÓ PROFESSIONAL
B.1 Ministerio de Educación Nacional.
Delegación provincial de Lérida
B.2 Instituto de Estudios Ilerdenses.
Secretaria General
B.3 Ministerio de Informacióny Turismo.
Delegación provincial de Lérida
B.4 Ministerio de Cultura.
Delegación provincial de Lérida
B.5 Ministerio de Información y Turismo.
Delegación provincial de Albacete
B.6 Ministerio de Educación Nacional.
Servicio de Defensa del Patrimonio
Artístico Nacional
B.7 Ajuntament de Lleida. Comisión de
Información, Turismo y Monumentos
B.8 Ajuntamentde Lleida. Comisión de Cultura
C DOCUMENTACIÓ PRIVADA
C.1 Documentació Personal
C.2 Documentació Familiar
D COL.LECCIONS
D.1 Goigs
D.2 Auques
D.3 Invitacions. Saludes
D.4 Documentació gràfica
4.- Àrea de condicions d'accés i ús
4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.
4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
4.5.- Instruments de descripció
Es disposa d'un catàleg d’unitats documentals.
7.- Àrea del control de la descripció
7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei
7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005
7.3.- Data de la descripció
1996. Actualització el 2006 per informatització del fons.
1.1.- Codi de referència
CATSAIEI TAR
1.2.- Títol
Josep Alfons Tarragó Pleyan (fons)
1.3.- Dates de la documentació
Conté: 1799-1982
(Nota: Es tracta d’un document manuscrit de l’any 1799 sobre documentació referida als ordes religiosos dels templers i hospitalaris)
1.4.- Nivell de descripció
Fons
1.5.- Volum de la unitat de descripció
caixes 16 m (147 capses) paper (fons)
2.- Àrea de context
2.1.- Nom del productor
Josep Alfons Tarragó Pleyan
2.2.- Història del productor
Josep Alfons Tarragó Pleyán neix el 30 de juny de 1916, en el número 10 del carrer Major de Lleida, en el si d'una família molt lligada a la ciutat ja que el seu avi Josep Pleyàn de Porta havia estat un prestigiós historiador, poeta, periodista i cronista oficial de la ciutat.
Les obres del seu avi van iniciar-lo en l'interès per la història i la investigació. Les visites a l'arxiu de la Paeria durant les vacances d'estiu eren constants, allí compartia coneixements amb el doctor Roca Lletjos, el Pare Sanaüja, Antoni Bergós i tants d'altres. Aquestes circumstàncies van anar forjant l'escriptor i investigador en que es convertiria més tard, duent a terme una gran activitat intel·lectual i cultural.
La seva activitat professional ha estat notable, quasibé sempre relacionada amb el camp de la cultura. Comença l'any 1939 com a professor del Instituto de Segunda Ensenyanza, passant més tard a ocupar el càrrec de Delegado en Lérida del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional des d'on va dur a terme una important tasca de localització i recuperació de fons, tant dels museus i arxius de la ciutat com de d'altres municipis de la província, que l'any 1938 havien estat traslladats a Saragossa per tal d'evitar possibles danys.
Va col·laborar estretament amb el president de la Diputació Sr. Porcioles i el diputat de cultura Sr. Sol Ballespí en la creació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 1942, del qual fou el redactor dels seus capítols fundacionals, ocupant, a partir de l'any 1950 i per oposició, la Secretaria General del Instituto de Estudios Ilerdenses. També fou president de la Sección de Investigaciones Bibliográficas, publicant nombrosos treballs d'investigació.
Entre els anys 1945-1953 fou Delegado Provincial de Educación Popular del Ministerio de Educación Nacional, també va ocupar el càrrec de Delegado Provincial de Información y Turismo a Lleida des de 1953 a 1970 i a Albacete de 1970 a 1975. Durant els anys 60 fou Teniente de Alcalde ponente del Ayuntamiento de Lérida. De 1977 a 1982 va estar al front de la Delegación Provincial del Ministerio de Cultura i finalment fou Delegado Provincial de Educación y Cultura fins a la seva mort el 14 de gener de 1983.
2.3.- Història Arxivística
El fons Josep Alfons Tarragó Pleyan fou cedit a l'Institut d'Estudis Ilerdencs pels marmessors del seu testament, els senyors Ramon Anadón Pintó, Prim Bertran Roige, Francesc Rabasa Reimat i Ramir Viola Gonzàlez.
Era lògic que l’Institut acollís el seu llegat donada la seva llarga relació amb la institució, tota vegada que en fou el seu Secretari General.
En l'acta de la sessió del Consell Permanent amb data 13 d'octubre de 1983, on es fa constar la donació d'aquest llegat, es proposa la creació d'una comissió per "...fer escorcoll dels documents...". Aquesta comissió, en la que també hi figura la vídua de J.A. Tarragó, encarrega la tasca de classificar la documentació a un becari contractat a tal efecte.
El 4 de juliol de 1985 es fa el lliurament de l'inventari del fons als marmessors del llegat. La classificació d'aquest primer inventari la poden associar en bona mesura al Sistema de Classificació Decimal Universal.
2.4.- Dades sobre l’ingrés
En l’acta de la sessió del Consell Permanent de l’IEI , amb data 13 d’octubre de 1983, es fa constar la donació del llegat.
3.- Àrea del contingut i estructura
3.1.- Abast i contingut:
En el llegat Tarragó hi podem diferenciar quatre grups de documents, de naturalesa diferent sobre els quals s'ha establert l'organització i classificació de tot el conjunt.
Un primer grup constitueix tota la seva producció escrita, estudis i investigacions. Gran part d'aquesta documentació respon clarament a treballs, esborranys o projectes inacabats. També s'inclou en aquest apartat els treballs d'autors coetanis.
Un segon grup integra tota la documentació que presenta la seva trajectòria professional, correspondència amb institucions, nomenaments etc. Aquesta documentació constitueix un percentatge força elevat del volum total de la col·lecció documental.
El tercer grup aplega la documentació personal i privada del Sr. Tarragó, dividit en dues partsd'una banda la documentació familiar i d'una altra la seva en particular.
Finalment, el quart grup que hem anomenat genèricament "Col·leccions" agrupa un bon nombre de documents gràfics (fotografies, postals, targetes de felicitació,...)
3.2.- Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Conservació permanent.
3.3.- Increments
No estan previstos nous ingressos. És un fons tancat.
3.4.- Sistema d'organització
El Servei d'Arxiu i Llegats tot i plantejant-se la validesa d'un inventari com a únic instrument d'accés al fons del llegat, va decidir reorganitzar-lo en funció d'uns altres criteris de classificació.
En un primer moment es va dissenyar una base de dades documental utilitzant el programa CDS/ISIS, que ens ha permès tenir la documentació descrita a un nivell més ampli. Està previst, de cara al futur, introduir aquesta documentació al programa ALEPH, creant una nova base de dades, ja que hem constatat que la utilitat del programa CDS/ISIS no respon de manera satisfactòria a les nostres necessitats.
El fons està organitzat en base al següent quadre de classificació:
A ESTUDIS I RECOPILACIONS DOCUMENTALS
A.1 Bibliografia. Bibliofilia. Impressors
A.2 Religió
A.3 Etnografia. Folklore. Costums
A.4 Ensenyament. Cultura
A.5 Literatura: Narrativa. Teatre. Poesia
A.6 Art. Patrimoni artístic
A.7 Vida militar. Uniformes
A.8 Ciències naturals. Agricultura. Ramaderia
A.9 Ciències aplicades. Medicina. Tècnica
A.10 Excursionisme
A.11 Ciències humanes
B DOCUMENTACIÓ PROFESSIONAL
B.1 Ministerio de Educación Nacional.
Delegación provincial de Lérida
B.2 Instituto de Estudios Ilerdenses.
Secretaria General
B.3 Ministerio de Informacióny Turismo.
Delegación provincial de Lérida
B.4 Ministerio de Cultura.
Delegación provincial de Lérida
B.5 Ministerio de Información y Turismo.
Delegación provincial de Albacete
B.6 Ministerio de Educación Nacional.
Servicio de Defensa del Patrimonio
Artístico Nacional
B.7 Ajuntament de Lleida. Comisión de
Información, Turismo y Monumentos
B.8 Ajuntamentde Lleida. Comisión de Cultura
C DOCUMENTACIÓ PRIVADA
C.1 Documentació Personal
C.2 Documentació Familiar
D COL.LECCIONS
D.1 Goigs
D.2 Auques
D.3 Invitacions. Saludes
D.4 Documentació gràfica
4.- Àrea de condicions d'accés i ús
4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.
4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
4.5.- Instruments de descripció
Es disposa d'un catàleg d’unitats documentals.
7.- Àrea del control de la descripció
7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei
7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005
7.3.- Data de la descripció
1996. Actualització el 2006 per informatització del fons.