INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS Administracions públiques Lleida Lleida

MARIA GIRÓ
MERLY CASTAÑO
NÚRIA COSTA
NÚRIA ROSELLÓ
PAULA ARTÉS
ROC DOMINGO

Una biennal d’art, com qualsevol altra convocatòria referida a les arts plàstiques, és una perfecta ocasió per comprovar la salut artística d’un territori i el punt on es troben els creadors amb les seves inquietuds i objectius. LARVA, la biennal impulsada per l’IEI a través del seu departament d’Arts, ha tingut, des de la seva primera edició, ara fa 5 anys, l’afany de descoberta i impuls de talents nous. Així, amb aquesta voluntat de donar suport al desenvolupament de projectes d’arts visuals, a la creació emergent i per donar rellevància al cos artístic de les Terres de Lleida, es presenta la tercera edició de LARVA. BIENNAL D’ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS DE L’IEI.

Al llarg de tres edicions de la biennal hem pogut conèixer i valorar més de cent propostes, més de cent artistes, joves la majoria, compromesos amb el progrés d’un llenguatge. Cada idea és un pensament i una manera de guanyar terreny al no-res de la immobilitat. Per això resulta gratificant, cada dos anys, rebre el preciós regal de la participació. Enguany, malgrat els entrebancs pandèmics, s’han rebut 28 propostes. En aquesta exposició en mostrem sis, que suposen la selecció del jurat i que optaran al premi final. Un nom que s’afegirà a la llista dels dos guanyadors anteriors, Joan Pallé i Ferran Lega. Cal dir que el jurat, a qui agraïm la seva feina, no ho ha tingut fàcil. Aquestes decisions sempre duen, inherent, alguna cosa d’injustícia.


La Gòtika

I CAN SEE THE PALM TREES

JAN MONCLÚS

Del 21 d’abril al 27 de juny

I can see the palm trees és la primera exposició de Jan Monclús a la seva Lleida natal. Desprès d’un 2020 convuls que ha transformat els mecanismes de socialització i de producció a nivell mundial, l’exposició funciona com una contraposició d’imaginaris que graviten entre l’utòpic i el distòpic. 

D’aquesta manera, conceptes com ara èxit i fracàs -recurrents en l’obra de l’artista- es revelen com un binomi indissociable, un prisma a través del què reflexionar sobre la incertesa que comporta l’ofici artístic en el context actual. 

Palmeres, pals i estructures efímeres conformen una totalitat des de la què es basteix aquella recompensa somiada, el fruit que tota feina comporta. Un fruit que pot arribar o no, però que sempre es pot pintar. 



Veure video